NÚRIA FELIU - NÚRIA FELIU

Gran Premi del Disc Català Roger de Flor

Hispavox - Serie Estel HH 11-123 (1967)

Cara A: Mai no goses (On a clear day you can see forever) (A.J. Lerner/B. Lane) Adap. Josep M. Andreu/ Potser mai (I should care) (Cahn/Stordahl/Weston) Adap. Josep M. Andreu/ La verge inútil (A. Mallofré/Ll. Borrell)/ Alfie (H. David/B. Bacharach) Adap. Josep M. Andreu/ Sota un cirerer florit (Joan Manuel Serrat)/ Flor de segona mà (Second hand rose) (G. Clarke/J.S. Hanley) Josep M. Andreu


Cara B: No tens remei (Teach me tonight) (S. Cahn/G. de Paul) Adap. Albert Mallofré/ Un dia de pluja (Here's that rainy day) (J. Burke/J. Van Heusen) Adap. Josep M. Andreu/ Crec en tu (I belive in you) (F. Loesser) Adap. Josep M. Andreu / En San Francisco (I left my heart -In San Francisco) (D. Cross/ G. Cory) Adap. Josep M. Andreu/ Ja estic bé així (A. Mallofré/Ll. Borrell)/ Recordaré l'abril (I'll remember April) (D. Raye/ G. de Paul) Adap. Josep M. Andreu

Arranjaments i direcció d'orquestra LLEÓ BORRELL

Núria Feliu
 

"Aquest long play, el primer que grava als estudis Hispavox, materialitzarà l'inici d'una nova etapa quant a dimensió ja que no en allò que respecta a l'orientació dels seus propòsits, que apunten als mateixos objectius generals que ha informat la seva trajectòria des del bell primer moment.

Una de les virtuts de Núria Feliu és el seu esperit permanent de superació, la seva insatisfeta autoexigència. Conseqüentment, qualsevol pas endavant que ella vulgui emprendre el sostindrà sempre sobre un millorament efectiu del seu treball com a primera mesura. I aquest és just el cas en les grabacions que presentem.

Hispavox ha posat al seu servei els millors dispositius tècnics de què disposa, la màxima cura en els registres, tota la plantilla de músics i solistes triats especialment segons els requeriments de l'artista, cedint-li, al mateix temps, la llibertat d'acció i d'iniciativa per a la realització de l'empresa. Núria Feliu ha escomès la tasca amb tota la gran il·lusió de què és capaç, amb el seu típic nerviosisme, esmerçant-hi aquella indescriptible febre creadora que s'apodera d'ella quan es troba davant d'un repte important.

Albert Mallofré ha treballat en el repertori i en el mood de la interpretació; Josep M. Andreu, l'eminent poeta, ha fet les adaptacions; Lleó Borrell, el gran compositor, ha creat els arranjament instrumentals, ha conduït l'orquestra i, encara, ha escrit dos temes nous, excel·lents, dirigint, de passada, el muntatge vocal i l'engalzar la veu en la instrumentació de cada cançó.

Heus ací, doncs, un disc excepcional. Un disc que no és pas el producte convencional d'una tasca rutinària. És un disc que duu a cada solc enquinçalls d'il·lusió, de nervi, d'emocions, de desig, i d'esperança de tota la gent que hi ha treballat. Per damunt de tot, Núria Feliu s'hi ha compromès i ho ha fet per vosaltres. Per a expressar-vos amb aquestes cançons com estima el seu poble i com se sent les seves inquietuds del moment. I no espera pas premis ni "hurres!"; tan sols una cosa la faria feliç i és que l'escolteu amb l'esperit obert per a rebre el seu missatge de cordialitat."

***

"Dintre d'una unitat indispensable per a mantenir un cos estilístic homogeni, la temàtica de la selecció presenta en aquest disc una notable varietat. Hi trobem, per exemple, dues balades, gènere en el qual Núria Feliu ha obtingut darrerament sorollosos èxits i pel qual està molt especialment dotada. Dues balades, una de tipus clàssic, I left my heart in San Francisco, i una moderna, Here's that rainy day, de Burke i Van Heusen, que és una de les millors cançons que s'han escrit en un grapat d'anys. De totes dues en fa Núria una creació magistral.

Una font inesgotable de melodies fascinants és sempre Broadway i els seus shows musicals, que constitueixen en el món de la cançó internacional tot un gènere ben definit. Núria Feliu ha estat fa poc a Broadway i d'allà porta dos títols d'èxit recent: On a clear day! (de On a clear day I can see forever) i I believe in you (de la famosa producció How to succeed in business without really trying). Amb els arranjaments, originalíssims, del mestre Borrell, són dos temes que prenen un caràcter especial en la veu de Núria Feliu. 

I si hi havia Broadway, no hi podia mancar Hollywood, com l'altre gran manatial que és de melodies nord-americanes de ressó mundial. I, de Hollywood, un tema clàssic, I should care, i un de ben nou, Alfie. Dels dos se n'han fet innombrables versions per tot el món, però entre nosaltres són encara en la pràctica un novetat. I novetat serà, aquí i arreu, la personalíssima versió de Núria Feliu.

Entre tot aquest material era inexcusable afegir-hi algunes obres originals i heus ací dues estrenes, amb lletra d'Albert Mallofré i música de Lleó Borrell; La verge inútil, dinstre d'un cert estil soul, i Ja estic bé així, ritmada en Bossa-Nova. A més a més, Sota un cirerer florit, de Joan Manuel Serrat, que aquí troba una configuració ben diferent.

S'ha catalogat a Núria Feliu, ben sovint, com a cantant de jazz, sense que ella s'ho proposés pas. No per a fer-li cantar jazz, ara, sinó com a referència d'allò que pot haver promogut aquella qualificació, hi ha en la selecció un parell de cançons que no essent jazz en el seu origen, han estat interpretades per notables cantant i músics solistes de jazz que els hi han donat la fesomia jazzística que en principi no tenien. Són dues obres de Gene de Paul, Teach me tonight i I'll remember April, de les que Núria Feliu en fa una creació personal pròpia, al marge de qualsevol catalogació prèvia. Com sempre que interpreta temes que també estant en el repertori de les grans cantants de jazz.

I per últim, com una roja cirera dalt de tot del combinat, unes gotes de frivolitat amb Second hand rose, que adquireix un esperit arreladament barceloní (i tradicional) gràcies a l'adaptació de Josep Maria Andreu, l'arranjament del mestre Borrell i la incisiva interpretació vocal de Núria Feliu.

Diversos estils, ritmes diferents, cançons noves, velles, clàssiques i originals; romàntiques, melangioses, decidides, optimistes, ombrívoles, alegres i lluminoses... Una Núria Feliu diferent en cadascuna, essent sempre la Núria Feliu mateixa, de debò." -- 1967