MAGDA

Canta Magda i orquestra

Edigsa C.M.N.50 (1964)

Cara 1: Un glop (J.Reixach - A.Taulé) 1er Premi III Concurs de la Cançó. La Selva del Camp/ No tinc ahir... (J.Picas -A.Ros Marbà)

Cara 2: Tot el que sóc (J.M.Andreu - Ll. Borrell) 1er Festival Internacional de la Cançó de Mallorca/ Si un dia sóc terra (J.M.Andreu - Ll. Borrell) 2on Premi II Concurs de la Selva del Camp

.........................

"El fet que el primer disc de MAGDA entregat al públic sortís sense cap presentació, net de tot elogi, deixant-lo, lliure de mediatitzacions, a la consideració i criteri dels oients, fa que aquesta nota d'acompanyament al seu nou disc no pugui descobrir res del que ja haurà estat observat. No obstant, em plaurà posar-ho en relleu, remarcant al mateix temps com MAGDA ha passat, amb totes les notes favorables, per aquesta prova de foc, que és una gravació.

Amb la mateixa senzillesa amb què fou presentat el seu anterior disc, es donà a conèixer, MAGDA, en una matinal de Romea. Llavors, i després, en cada una de les seves actuacions, ens ha impressionat sempre la seva presència menuda i aparentment fràgil, contrastant amb la gravetat d'una veu tensa i dramàtica que sap donar a les interpretacions qualitats i matisos comparables a les de les millors artistes de l'altra banda del Pirineu.

Per a nosaltres és motiu de satisfacció poder comptar amb una figura com la de MAGDA, seriosa i conscient, i que afegeix a la seva vocació i al seu innat sentit musical, una força, una experiència i uns dots interpretatius no gens corrents.

MAGDA posseeix l'instint que cal per a expressar un sentiment profund i, fins i tot, patètic, sense caure ni en una fredor estèril ni en un gratuït i fàcil sentimentalisme. El perill de trencar aquest just i difícil equilibri, decantant-se cap a un costat o cap a l'altre, ella el salva sempre amb bon gust i amb una economia de recursos que alguna vegada pot sorprendre, però que, finalment, resulta positiva i eficaç. És innegable, també un gran sentit del ritme, que es manifesta en l'energia i modernitat del seu estil, tant en les cançons més lleugeres com en les de més densitat. Tot això, que ja havia estat observat a través de les seves actuacions, s'ha fet encara més evident per al qui ha escoltat les dues gravacions que, fins ara, ha vist publicades -ja que una altra, que cronològicament va ser la primera, s'ha hagut de mantenir inèdita.-

Per tots aquests valors units a la seva personalitat: Benvinguda, MAGDA!

J.M.ANDREU -1964