Cara A: Cançó de febrer (G.Colom/ Mates)/ Cançó de l'adéu (Anònim/ Mates)
Cara B: Balada de nova vida (J.Manresa/ Mates)/ L'escarada (G.Colom/ Mates)
"Cançó de l'adéu"
L'HOME - Per a tothom, Gerard Mates és, senzillament, En Mates. Mallorquí, 22 anys, treballa en un taller d'esculptor, i a més pinta molt bé, forma part d'un grup de mímica, escriu cançons i les canta.
LES CANÇONS - "Cançó de l'adéu" és un text antic i anònim ple de gràcia popular. "Cançó de febrer" i "L'escarada" (expressió que significa "a preu fet") són dos poemes de Guillem Colom, un "clàssic" de les lletres balears, animats per un llenguatge extraordinàriament saborós i viu. "Balada de nova vida" és una mostra de la poesia inquieta i actual del jove escriptor mallorquí Joan Manresa. Totes 4 peces duen música d'en Mates. El disc, doncs, és com un breu però interessant resum que aplega diversos moments d'una mateixa cultura.
EL CANTANT - En Mates impressiona per la seva autenticitat interpretativa. El seu accent és puríssim, i la seva veu té el veritable color de la terra. Lletres, músiques i interpretació formen, per tant, una creació admirable per la seva coherència i la seva qualitat.
"L'any 1450 els pagesos mallorquins, farts de treballar sense sortir de deutes, iniciaren una marxa sobre Ciutat, acabdillats pel manacorí Simón Tort Ballester. 'Lo Grand e General Consell' havia deixat de ser representatiu i actuava segons els interessos dels que avui anomenaríem 'Grups de pressió'.
Tres anys durà la lluita, sense que mai no es posés en qüestió la legitimitat del poder reial pels revoltats, els quals finalment foren retuts per tropes mercenàries, els tristament cèlebres 'Sacamanos'.
SA CANÇÓ DE SON COLETES conta i canta aquests fets amb rigor històric: cada nom propi, cada esdeveniments i el patètic balanç els trobarem a qualsevol manual d'història mallorquina, jo no m'he tret res del cap; tan sols la tonada i la pregària final que se'm va acudir a Son Coletes, el cementiri del meu poble, Manacor. Bon lloc per a pregar, un cementiri, i per a meditar també.
Els joves podran desembafar-se escoltant, i ballant INVENTARI DE TARDOR.
Per acabar sentint una tonada mallorquina molt antiga i molt humil. Una tonada que canten les nostres dones de la pagesia per acompanyar les feines més senzilles que es poden fer a fora vila: MAI DE MAIS.
Pur 'folk-song', si se'm permet d'emprar un mot snob i, per això, eficaç.
Sempre vostre,
GUILLEM D'EFAK"
10.5.10
ELS XOCS
EP 45rpm Concèntric 6039-XC (1966)
Cara A: Plora per ells (Piangi con me) (Mongol-Shapiro)/ Més enllà(Milk cow blues) (J.Estes)
Cara B: Els bons temps, on han anat? (Where have all the times gone?) (R.Davies)/ Tot negre (Paint it black) (Jagger-Richards)
"Tothom que ha passat per La Cova del Drac aquestes dues últimes temporades s'ha divertit d'allò més amb les imitacions i paròdies que hi presenta en Santi Sans. Ara, Santi Sans ha incorporat al seu repertori diverses cançons que recollim en aquest disc; totes quatre són "cançons d'humor", però cada una d'elles té un estil propi. 'Toca fusta', per exemples, és el darrer 'hit' d'Henri Salvador; 'El meu trastet' és l'adaptació d'un suggestiu ritme brassileny, i 'El dormilega' i 'Josep' són dues peces en les qual s'uneixen admirablement la gràcia i la intel·ligència.
Un disc per fer somriure: vet-aquí l'interès d'aquesta novetat que ens presenta Santi Sans."
23.1.10
LITA TORELLÓ "FANTÀSTIC LITA"
45rpm Concèntric 6004-XC (1965)
Cara 1: No t'ho diré pas (Ramon Folch-Francesc Burrull)/ És tant! (Josep Mª Espinàs-Francesc Burrull)
Cara 2: Potser demà (Josep Mª Espinàs-Francesc Burrull)/ Bon dia (Jordi Sarsanedas-Francesc Burrull)
"Lita Torelló, gran figura de la cançó moderna, triomfa en tots el camps: l'actuació personal, el disc, la ràdio i la televisió. Aquesta cantant tan aplaudida ha trobat ara quatre noves creacions que es convertiran tot seguit en èxits ressonants. La música de totes quatre és de Francesc Burrull, el conegut pianista, que demostre aquí les seves qualitat de compositor. Tot escoltant les interpretacions d'aquestes suggestives novetats -on l'artista catalana es mostra més expressiva que mai- els admiradors de Lita Torelló tenen prou motius per a felicitar-la: 'fantàstic, Lita!'"
LITA TORELLÓ
45rpm Concèntric 6.011-XC (1965)
Cara 1: No has dit quan serà (You forgot to say when) (A.Hawkshaw) Adap.Ramon Folch/ No tornaré a plorar per tu (I've cried my last tear over you) (A.Hawkshaw) Adap.Ramon Folch
Cara 2: Ciao, ciao (Downtown) (T.Hach) Adap. Ramon Folch/ Tu seràs (Tu farai) (A.Testa-A.Martelli) Adap. Ramon Folch
Cara 1: Milord (Milord) (Monnot-Moustaki) Adap. Ramon Folch i Camarasa/ Jo sé molt bé (Je sais comment) (J.Bouquet-Chauvigny) Adap. Ramon Folch i Camarasa.
Cara 2: Himne a l'amor (Himne a l'amour) (E.Piaf-M.Monnot) Adap. M.Company/ No, jo no em planyo de res (Non, je neregrette rien) (M.Vaucaire-Ch.Dumont) Adap. Ramon Folch i Camarasa
Arranjaments i direcció musical: Francesc Burrull Fotografia i portada: Pilar Villarrazo
"Magda presenta un nou disc, el cinquè dels editats, i el sisè si se'n compta un que al seu temps va topar amb les dificultats que llavors eren habituals. Mgda ha gravat no menys que sis cançons de Josep M. Andreu i Lleó Borrell i la seva col·laboració extensa amb aquests dos importantíssims noms, demostra ja el valor de l'aportació que han fet les seves interpretacions al moviment de la cançó nova. Amb Un glop, de J. Reixach i A. Taulé va aconseguir el primer premi en el tercer concurs de La Selva del Camp. I per a completar la llista dels seus enregistrament de peces originals catalanes, haurem d'afegir-ne encara una altra de Jaume Picas i Antoni Ros-Marbà.
Ara, amb la seva veu greu i dramàtica, Magda ens presenta la versió catalana d'Edith Piaf. Lentament i segura, Magda Santamaria estén les seves possibilitats i aferma la seva categoria d'intèrpret completa." -1966
7.7.09
ELS ÈXITS DELS ANYS 60 Concèntric Sèrie Èxits 33rpm 5715-UL (1970) Cara 1: 1. Josep Guardiola: El món (Il mondo - Meccia, Fontana, Pes) Adap.: Josep M. Andreu 2. The Bonds: Quina colla més original (Sham and scandal in the family - Donaldson, Brown) Adap.: Ramon Folch i Camarasa 3. Francesc Heredero: No hi ha demà (Forget domani - R. Ortolani, Newell) Adap.: Ramon Folch i Camarasa 4. Nuri: Ell (Lui - Migliaci, Enriquez, Zambrini) Adap.: Ramon Folch i Camarasa 5. Els Dracs: La nit (La nuit - S. Adamo) Adap.: Ramon Folch i Camarasa 6. Enric Vidal: La balada de Bonnie & Clyde (The ballad of Bonnie & Clyde - M. Murray, P. Callender) Adap.: Pau Riba 7. Jordi Teijon: No no diguis mai (N'avoue jamais - G. Mardel) Adap.: Ramon Folch i Camarasa Cara 2: 1. Lita Torelló: Ciao, ciao (Down town - T. Hatch) Adap.: Ramon Folch i Camarasa 2. Els Dracs: La casa del sol naixent (The house of the rising sun - A. Price) Adap.: Ramon Folch i Camarasa 3. Enric Vidal: Paraules (Words - B. Robbin, M. Gibb) Adap.: Ramon Folch i Camarasa 4. Nuri: És una noia (She's a woman - J. Lennon, P. McCartney) Adap.: Ramon Folch i Camarasa 5. Francesc Heredero: Nina de cera (Poupée de cire, poupée de son - S. Gainsbourg) Adap.: Josep M. Andreu 6. Els Dracs: Colors (Colours - Donovan) Adap.: Ramon Folch i Camarasa 7. Lleó Segarra: Ets una cosa gran (Tu si'na cosa grande - D. Modugno, R. Gigli) Adap.: Ramon Folch i Camarasa
[CAT] Concèntric va néixer com a escissió d'Edigsa el 1964. La companyia va ser fundada per Ermengol Passola i Josep Maria Espinàs amb la mateixa intenció d'Edigsa: aconseguir la normalització de l'ús del català mitjançant la música. Per això, a més d'editar títols pertanyents a la Nova Cançó i als Setze Jutges, d'influència molt més francesa i intel·lectualitzada, van promoure joves músics que buscaven la inspiració en la música anglosaxona (qualificada d'imperialista pels més engatjats), en el rock, en el pop i en el folk americà, entre les quals destaquen Els Dracs, Eurogrup, Pau Riba, a més de Lluís Llach, Tete Montoliu i Maria del Mar Bonet, entre d'altres. Es va presentar com a segell més innovador que Edigsa, el qual resultava massa encarcarat per al públic més jove. Les adaptacions al català dels èxits dels Animals o dels Yardbirds anaven a càrrec de Ramon Folch i Camarasa. L'èxit més important de la companyia va ser La casa del sol naixent interpretada pels Dracs, i que va fer vendre gran quantitat de discos.
La companyia es va dissoldre el 1973 i el 1990 es va lliurar tot el fons discogràfic a la Generalitat de Catalunya.
[CAST] Concèntric apareció cuando Edigsa de escindió en 1964. La compañía fue fundada por Ermengol Passola y Josep Maria Espinàs con la misma intención que Edigsa: conseguir la normalización del uso del catalán a través de la música. Por ese motivo, además de editar títulos pertenecientes a la Nova Cançó i a Els Setze Jutges, de influencia francesa y mucho más intelectualizados, promovieron a jóvenes músicos que bevían de la música anglosajona (calificada de imperialista por los más engatgées), en el rock, en el pop y el folk americano, de los que destacan Els Dracs, Eurogrup, Pau Riba, además de Lluís Llach, Tete Montoliu y Maria del Mar Bonet, entre otros. Concèntric fue presentado como sello discográfico mucho más innovador que Edigsa, demasiado rígido para el público más joven. Las adaptaciones al catalán de los éxitos de The Animals o Yardbirds iban a cargo de Ramon Folch i Camarasa. El éxito más imporante de la compañía fue La casa del sol naixent, interpretada por Els Dracs y de la cual se vendieron muchos discos.
La compañía se disolvió en 1973 y en 1990 se donó todo el fondo discográfico a la Generalitat de Catalunya.
[ENG] Concèntric was founded in 1964 by Ermengol Passola and Josep Maria Espinàs as a split for Edigsa, but the intention was the same: the normal use of Catalan by means of music. In addition of Nova Cançó and Setze Jutge's artists (influenced by French music and more intellectualized), Concèntric published new young musicians more influenced by american and british music: Els Dracs, Eurogrup, Pau Riba. Ramon Folch i Camarasa made the adaptation to Catalan on The Animals or Yardbirds's hits, one of these, and the most important, was La casa del solnaixent, performed by Els Dracs.
In 1973 Concèntric disappeared and in 1990 gave the masters to Generalitat de Catalunya.
Homenatge a Ermengol Passola (2008)/
Homenaje a Ermengol Passola (2008)/ Tribute to Ermengol Passola (2008)
[CAT]Més enllà és l'adaptació al català que van fer Els Xocs de Milk Cow Blues, gravada originalment durant els anys 30 per Kokomo Arnold com a Milk Cow Blues Boogie, i adaptada per Robert Johnson com a Milk Cow CalfsBlues. Posteriorment, ha estat interpretada per Elvis Presley, Eddie Cochran i The Kinks, entre d'altres.
[CAST]Més enllà es la adaptación al catalán que hicieron Els Xocs de Milk Cow Blues, grabada originalment durante los años 30 por Kokomo Arnold como Milk Cow Blues Boogie, y adaptada por Robert Johnson como Milk Cow CalfsBlues. Posteriormente, ha sido interpretada por Elvis Presley, Eddie Cochran y The Kinks, entre otros.
[ENG]Més enllà is the Els Xocs's adaptation to Catalan of Milk Cow Blues, originally recorded in the 30's by Kokomo Arnold as Milk Cow Blues Boogie, and adapted by Robert Johnson as Milk Cow Calfs Blues. After that many others musicians, as Elvis Presley, Eddie Cochran or The Kinks have perfomanced it.
El grup, originari de Molins de Rei (Barcelona), es va fundar el 1964 i es va dissoldre el 1971, en un moment de gran èxit després de la publicació de quatre EP. Però el seu èxit indubtable va ser La casa del sol naixent, versió de la cançó tradicional americana The house of rising sun, adaptada per The Animals, que va ser número 1 de vendes de la companyia discogràfica Concèntric. Formaven part del que s'anomenava "conjunts de música moderna", que actuaven sobretot a les ràdios i en els famosos concerts matinals en què es compartien cartell amb molts altres grups. Unes altres actuacions eren els "balls": "Quan fèiem ball cantàvem en anglès, en castellà i també en català, perquè el que interessava era que la gent ballés. Quan fèiem un concert ens dedicàvem al nostre repertori, que gairebé tot era en català"(Vicenç Carós, bateria del grup). Els Dracs va ser el primer grup de rock en català que va tocar al Palau de la Música Catalana. El seu repertori estava format per versions de The Animals (És la meva vida, Comprensió), The Beatles (No contestà ningú), Donovan (Colors), Yardbirds (Un cor fet d'amor), d'Adamo (Quan) o, fins i tot, d'alguna cançó popular catalana (Visca la Patum).
(Extret d' Enderrock nº 87 Gener 2003)
[CASTELLANO] El grupo, originario de Molins de Rei (Barcelona), se fundó en 1964 y se disolvió en 1971, en un momento de gran éxito después de la publicación de cuatro EP. Pero su indudable éxito fue La casa del sol naixent, versión la canción tradicional americana The house of rising sun, adaptada por The Animals, y que fue número 1 de ventas de la companyia discográfica Concèntric. Formaban parte de los llamados "conjuntos de música moderna", que sobretodo actuaban a las radios y en los famosos conciertos matinales, en los cuales se compartía cartel con muchos otros grupos más. Otro tipo de actuaciones eran los "bailes": "Cuando hacíamos baile, cantábamos en inglés, en castellano y también en catalán, porque lo que interesaba era que la gente bailara. Cuando hacíamos un concierto, nos dedicábamos a nuestro repertorio, que casi todo era en catalán" (Vicenç Carós, batería del grupo). Els Dracs fue el primer grupo de rock en catalán que tocó en el Palau de la Música Catalana. Su repertorio estaba formado por versiones de The Animals (És la meva vida, Comprensió), The Beatles (No contestà ningú), Donovan (Colors), Yardbirds (Un cor fet d'amor), Adamo (Quan) o incluso alguna canción popular catalana (Visca la Patum).
(Extraído de Enderrock nº 87 Enero 2003)
[ENGLISH] The band, from Molins de Rei (Barcelona), was set up in 1964 and dissolved in 1971, in a moment of great success after the publication of four EP. But its most important success was La casa del sol naixent, a Catalan version of an original american folk song, The house of rising sun, that was adapted by The Animals, and it was number 1 in sales of the label Concèntric. The band was part of some called "modern music sets", that especially performed in radio programs and in the well-known matinees, where they shared stage with many other bands. Another kind of perfomances was the "dancing" ("balls"): "When we made dancings, we sang in English, in Spanish and in Catalan, because we were interested in what the people danced with our music. When we made a concert, we only sang our repertory, that was almost everything in Catalan" (Vicenç Carós, band's drummer). Els Dracs was the first rock band in Catalan that played at Palau de la Música Catalana. Its repertory was formed by versions of The Animals (És la meva vida, Comprensió), The Beatles (No contestà ningú), Donovan (Colors), Yardbirds (Un cor fet d'amor), Adamo (Quan) or even some Catalan folk song (Visca la Patum).
(Extract from Enderrock nº 87 January 2003)
* * * * * * * * * * * * * * * * * *
[CAT]
Curiosament, l'única cançó que podia haver estat escrita pels Dracs segons els crèdits, Et trobaré(1967), sona igual que Daddy buy me a girl, dels holandesos The Golden Earrings, editada un any abans. Un problema de drets?
[CAST]
Curiosamente, la única canción que podía haber estado escrita por Els Dracs según los créditos, Et trobaré(1967), suena igual que Daddy buy me a girl, de los holandeses The Golden Earrings, editada un año antes. Un problema de derechos?
[ENG]
Curiously, the only song that could have been written for Els Dracs as they say the credits, Et trobaré (1967), it sounds the same as Daddy buy me a girl, by the duch band The Golden Earrings, published one year before. A rights matter?
Cara 1: És la meva vida (It's my life, R. Atkins-C. D'Errico) Adap. Ramon Folch i Camarasa/ Només pensava en tu (You were on my mind, Ficker) Adap. Ramon Folch i Camarasa
Cara 2: Colors (Colours, Donovan) Adap. Ramon Folch i Camarasa/ Quan (J'aime, Adamo) Adap. Ramon Folch i Camarasa
Cara 1: Sota el cel plujós (Walkin' in the rain, Brian Bradley) Adap. Ramon Folch i Camarasa/ Un bon amic és excel·lent (Un ami ça n'a pas de prix, G. Aber-L. Greco) Adap. Ramon Folch i Camarasa
Cara 2: No contestà ningú (No reply, Lennon-McCartney) Adap. Ramon Folch i Camarasa/ La casa del sol naixent (The house of rising sun, Alan Price) Adap. Ramon Folch i Camarasa
