ALTRES LÍMITS/ THE OUTER LIMITS:
Shelly y La Nueva Generación - I'm just a fool (1968)
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Antoni Ros Marbà. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Antoni Ros Marbà. Mostrar tots els missatges

3.10.09

MAGDA

Canta Magda i orquestra
Edigsa C.M.N.50 (1964)

Cara 1: Un glop (J.Reixach - A.Taulé) 1er Premi III Concurs de la Cançó. La Selva del Camp/ No tinc ahir... (J.Picas -A.Ros Marbà)

Cara 2: Tot el que sóc (J.M.Andreu - Ll. Borrell) 1er Festival Internacional de la Cançó de Mallorca/ Si un dia sóc terra (J.M.Andreu - Ll. Borrell) 2on Premi II Concurs de la Selva del Camp

.........................

"El fet que el primer disc de MAGDA entregat al públic sortís sense cap presentació, net de tot elogi, deixant-lo, lliure de mediatitzacions, a la consideració i criteri dels oients, fa que aquesta nota d'acompanyament al seu nou disc no pugui descobrir res del que ja haurà estat observat. No obstant, em plaurà posar-ho en relleu, remarcant al mateix temps com MAGDA ha passat, amb totes les notes favorables, per aquesta prova de foc, que és una gravació.
Amb la mateixa senzillesa amb què fou presentat el seu anterior disc, es donà a conèixer, MAGDA, en una matinal de Romea. Llavors, i després, en cada una de les seves actuacions, ens ha impressionat sempre la seva presència menuda i aparentment fràgil, contrastant amb la gravetat d'una veu tensa i dramàtica que sap donar a les interpretacions qualitats i matisos comparables a les de les millors artistes de l'altra banda del Pirineu.
Per a nosaltres és motiu de satisfacció poder comptar amb una figura com la de MAGDA, seriosa i conscient, i que afegeix a la seva vocació i al seu innat sentit musical, una força, una experiència i uns dots interpretatius no gens corrents.
MAGDA posseeix l'instint que cal per a expressar un sentiment profund i, fins i tot, patètic, sense caure ni en una fredor estèril ni en un gratuït i fàcil sentimentalisme. El perill de trencar aquest just i difícil equilibri, decantant-se cap a un costat o cap a l'altre, ella el salva sempre amb bon gust i amb una economia de recursos que alguna vegada pot sorprendre, però que, finalment, resulta positiva i eficaç. És innegable, també un gran sentit del ritme, que es manifesta en l'energia i modernitat del seu estil, tant en les cançons més lleugeres com en les de més densitat. Tot això, que ja havia estat observat a través de les seves actuacions, s'ha fet encara més evident per al qui ha escoltat les dues gravacions que, fins ara, ha vist publicades -ja que una altra, que cronològicament va ser la primera, s'ha hagut de mantenir inèdita.-
Per tots aquests valors units a la seva personalitat: Benvinguda, MAGDA!

J.M.ANDREU -1964
MAGDA canta les cançons d'Edith Piaf
45rpm Concèntric 6033-XC (1966)

Cara 1: Milord (Milord) (Monnot-Moustaki) Adap. Ramon Folch i Camarasa/ Jo sé molt bé (Je sais comment) (J.Bouquet-Chauvigny) Adap. Ramon Folch i Camarasa.

Cara 2: Himne a l'amor (Himne a l'amour) (E.Piaf-M.Monnot) Adap. M.Company/ No, jo no em planyo de res (Non, je ne regrette rien) (M.Vaucaire-Ch.Dumont) Adap. Ramon Folch i Camarasa

Arranjaments i direcció musical: Francesc Burrull
Fotografia i portada: Pilar Villarrazo

 
També disponible a/ También disponible en/ Also available in Cançons en català i més

"Magda presenta un nou disc, el cinquè dels editats, i el sisè si se'n compta un que al seu temps va topar amb les dificultats que llavors eren habituals. Mgda ha gravat no menys que sis cançons de Josep M. Andreu i Lleó Borrell i la seva col·laboració extensa amb aquests dos importantíssims noms, demostra ja el valor de l'aportació que han fet les seves interpretacions al moviment de la cançó nova. Amb Un glop, de J. Reixach i A. Taulé va aconseguir el primer premi en el tercer concurs de La Selva del Camp. I per a completar la llista dels seus enregistrament de peces originals catalanes, haurem d'afegir-ne encara una altra de Jaume Picas i Antoni Ros-Marbà.
Ara, amb la seva veu greu i dramàtica, Magda ens presenta la versió catalana d'Edith Piaf. Lentament i segura, Magda Santamaria estén les seves possibilitats i aferma la seva categoria d'intèrpret completa." -1966

16.7.09

FRANCESC HEREDERO -- Barcelona, Ediphone - Sèrie Especial Edigsa (1963) C.M.N.35

Cara 1: No sé (J.M.Andreu i Ll.Borrell)/ Twist a París (J.Trobador i Ll.Borrell)

Cara 2: Es fa tard i no véns (J.Picas i A.Ros Marbà)/ Un amic (J.Picas i A.Ros Marbà)

Disseny: J. Fornas (Foto: O.Maspons)



.....................................................

14.2.09

Núria Feliu (Barcelona, 1941)


[CAT]:Núria Feliu (Barcelona,Sants, 1941) va començar la seva carrera com a cantant el 1965 amb la publicació de l'EP Anirem tots cap al cel.
Tot i els seus inicis com a actriu, el 1964 ja va decantar-se cap a la música:"[...] amics com l'Antoni Ros Marbà, Joan Ferrer i Salvador Gratacós van dir-me: "Núria, s'ha de cantar". Feia poc que havien creat els Setze Jutges.
Tots eren cantautors. Per això, als compositors, als lletristes i als poetes catalans com Lleó Borrell, Josep Maria Andreu, Jaume Picas, Ros Marbà, Jordi Sarsanedas i en Francesc Burrull (entre d'altres), els faltava gent que cantés, que els interpretés les cançons, i alhora, que també omplís la llacuna importantíssima de poder escoltar en català les
cançons conegudes arreu del món. Eren cançons que la gent sentia per la ràdio i pels enregistraments només en castellà, anglès o italià. Era una manera de normalitzar la nostra llengua a través de la cançó.[...] Volia demostrar que en català es pot i s'ha de cantar de tot." (
www.nuriafeliu.cat)
Núria Feliu és una cantant popular en tots els sentits: no només ha populitzat clàssics del jazz americà, estàndards, bandes sonores i altres èxits en català, sinó que també ha interpretat múltitud de gèneres pròpiament populars, com són els cuplets. Lluny de la imatge de diva del jazz que podia haver assumit, s'ha presentat sempre com una persona molt propera a la gent, molt del poble, que l'ha convertit, potser, en un dels personatges més entranyables de la cultura catalana de la segona meitat del XX.


[CAST]: Núria Feliu (Barcelona, Sants, 1941) empezó su carrera como cantante en 1965 con la publicación del EP Anirem tots cap al cel.
Aunque empezó su carrera artística como actriz, fue en 1964 cuando se decantó por la música:"[...] amigos como Antoni Ros Marbà, Joan Ferrer y Salvador Gratacós me dijeron: "Núria, se tiene que cantar". Hacía poco tiempo que habían formado los Setze Jutges.Todos eran cantautores, Por eso, a los compositores, a los letristas y a los poetas catalanes como Lleó Borrell, Josep Maria Andreu, Jaume Picas, Ros Marbà, Jordi Sarsanedas i Francesc Burrull (entre otros), les hacían falta cantantes, que alguien interpretara las canciones, y al mismo tiempo que llenase el importante vacío que suponía el hecho de poder escuchar las canciones que se oían por todo el mundo en catalán. Eran canciones que la gente oía por la radio y mediante las grabaciones que sólo se hacían en castellano, en inglés o en italiano. Era una manera de normalizar nuestra lengua mediante la canción.[...] Quería demostrar que en catalán se puede y se debe cantar de todo." (
www.nuriafeliu.cat)
Núria Feliu es una cantante popular en todos los sentidos: no sólo ha popularizado clásicos del jazz americano, estándards, bandas sonoras y otros éxitos en catalán, sinó que además, ha interpretado multitud de géneros própiament populares, como el cuplet. Lejos de la imagen de diva del jazz que podía haber asumido, se ha presentado siempre como una persona próxima a la gente, muy del pueblo, que la ha convertido, quizás, en uno de los personajes más entrañables de la cultura catalana de la segunda mitad del siglo XX.

[ENG]: Núria Feliu (Barcelona, Sants, 1941) started her career as singer in 1965, with the EP Anirem tots cap al cel:
"[...] Antoni Ros Marbà, Joan Ferrer and Salvador Gratacós told me: "Núria, you have to sing". All of them were composers or writers (Lleó Borrell, Josep Maria Andreu, Jaume Picas, Ros Marbà, Jordi Sarsanedas and Francesc Burrull) and they needed someone who sang their songs and, at the same time, could sang in Catalan well-known Spanish, English or Italian songs, because it was necessary to restore to normal the Catalan culture and that was possible by all those songs.[...] I wanted to demonstrate that everything could be sung in Catalan and everything had to be sung in Catalan: jazz, swing, cuplet..." (www.nuriafeliu.cat)