El Periódico, 4/1/2010 UN ‘REVIVAL’ MUSICAL QUE MARCA TENDÈNCIA

Nous grups i antologies rendeixen culte

al pop en català dels anys 60

• Angelina i els Moderns, Els Trons i Refugi canten Lita Torelló, Maria Cinta i Els Tres Tambors

• El guionista Òscar Dalmau, Phil Musical, coordina un disc antològic editat per un segell francès

Portada del disc ‘Pop a la catalana’. Foto:

El guionista i presentador Òscar Dalmau, com a Phil Musical. Foto: Juan Miguel Morales

JORDI BIANCIOTTO

BARCELONA

Dies enrere, Núria Feliu lamentava, amb motiu de la reedició d’una desena dels seus discos, que de la música catalana dels 60 «només es recorda els Setze Jutges». Doncs bé, un nou front de grups, armat amb una onada de rescats de velles gravacions, s’ha proposat donar-li una alegria. El pop en català d’aquella dècada, ja sigui el yeyé, el garage o el pròxim a l’easy listening, el jazz vocal comercial, la bossa nova o la música lleugera orquestrada, és objecte d’una sobtada reivindicació.

Parlem de les primeres gravacions d’una adolescent Maria Cinta, dels epés de Lita Torelló, Les Germanes Serrano, Francesc (o Francisco) Heredero, Alícia Tomàs, Grau Carol, Lleó Segarra, Eurogrup, Nuri, Jacinta, Jordi Teijón, i de les obres iniciàtiques de Guillermina Motta (jutgessa infiltrada), Guillem d’Efak i la mateixa Feliu. També de les propostes, més pròximes al rock i el rhythm’n’blues, d’Els 4 Gats (amb un juvenil Quico Pi de la Serra), Els Tres Tambors (Jordi Batiste), Els Dracs, Els Xocs i Els Corbs.

Material que el temps ha situat en un escalafó inferior a la prestigiosa Nova Cançó. Els seus discos són objecte de caça i captura a les fires de col·leccionisme i hi ha llacunes informatives sobre els seus intèrprets. Però inspira artistes actuals com Angelina i els Moderns (grup d’Helena Casas, ex-Pomada, cantant de Conxita), Refugi (projecte paral·lel de Joan Reig, bateria d’Els Pets), Els Trons i Belda i El Conjunt Badabadoc. I té intrigat Òscar Dalmau, guionista de Polònia i Crackòvia, entre altres ocupacions, reconvertit en el discjòquei Phil Musical. Dalmau ha coordinat l’antologia Pop a la catalana. Jazz, bossa & groovy sounds from Catalunya (1963-1971), que publicarà el segell francès Vadim Music. Els seus responsables asseguren que el 80% de la tirada viatjarà al voraç i hiperespecialitzat mercat japonès.

FIRMES D’ELIT / El disc, que ofereix delícies com Ciao ciao, versió de Downtown a càrrec d’Alícia Tomàs, i Què passa amb els duros? (Get out of my life, woman, d’Allen Toussaint) per l’efímer Eurogrup, reivindica una manera de fer perduda en el túnel del temps. En aquella era anterior a l’aparició dels sintetitzadors, dominaven els frondosos arranjaments orquestrals a càrrec de músics de conservatori, incloent-hi professionals de prestigi com Antoni Ros Marbà (amb el pseudònim de Marc Blond) i Francesc Burrull. Entre els autors brillava la parella formada per Josep Maria Andreu i Lleó Borrell.

«¡Els Burt Bacharach & Hal David catalans!», estima Dalmau. En matèria de textos, no era rar trobar la firma de Josep Maria Espinàs (Cançó del telèfon).

Davant de la militant Nova Cançó, aquests menús pop van ser acusats de frívols. «Són artistes que no tocaven temes polítics, ni volien arreglar el món. Hi havia una dictadura, però un país normal també havia de tenir els seus artistes de pop», defensa Phil Musical. Entre els nous grups hi ha actituds diverses. Helena Casas (Angelina i els Moderns), el primer disc de la qual reivindica Lita Torelló, Maria Cinta i Les Germanes Serrano, apel·la a la diversió. «Només em ve de gust cantar aquelles cançons. No queda bé dir-ho, ¿oi? És que no sóc historiadora ni periodista», reflexiona.

PEDAGOGIA / Joan Reig, en canvi, confessa la «voluntat pedagògica» del debut de Refugi, Vestits nous, on Els Tres Tambors conviuen amb Coses, Guillem d’Efak i també amb tòtems com Raimon i Ovidi Montllor. Refugi va néixer amb el propòsit d’oferir recitals en instituts «per ensenyar el que era la cançó més enllà de Llach i Serrat». A Els Trons els domina la passió pel rock de garatge dels 60 i seguint la pista de 13th Floor Elevators van arribar a Els Tres Tambors. Després de publicar un epé de vinil fantasiegen amb un subtil acte situacionista: «Publicar un altre epé amb un disseny de Concèntric i deixar-lo a les botigues d’amagat perquè la gent cregui que és de l’època», trama el guitarrista Marc Argenter.

Els Trons tenen una cançó titulada No jutgis un disc per la seva portada, però Òscar Dalmau discrepa amablement. «A Edigsa i Concèntric funcionaven una mica com a Blue Note: el concepte visual era important». Aquí va brillar el tàndem integrat pel fotògraf Oriol Maspons i el dissenyador gràfic Jordi Fornas. «Veus una portada seva i penses: ‘El que hi ha aquí dins no pot ser dolent’».

Selecció POTS SENTIR-ME? 1r aniversari/ Selección POTS SENTIR-ME? 1er aniversario/ POTS SENTIR-ME's Selections 1st anniversary

A

Amigos - Una dona llarga i prima (1972)

C

Els Corbs - Nit sense fi (1965)

D

Els Dracs - És la meva vida (1966)

E

Eurogrup - Pots sentir-me? (1968)

J

Josep Coran - M'estimes de veritat! (1967)

Juan & Junior - A dues nenes (1967)

L

Lita Torelló - Ciao, ciao (1966)

M

Magda - No sé (1964)

Maria Cinta - Nina de cera (1965)

Maria Pilar - Res ha mort (1969)

Mauné i els seus Dinàmics - L'emigrant (1966)

N

Nuri - És una noia (1965)

Núria Feliu - Ja estic bé així (1967)

T

Els 3 Tambors - Romanço del fill de vídua (1966)

X

Els Xocs - Més enllà (1966)

ELS ÈXITS DELS ANYS 60
Concèntric Sèrie Èxits 33rpm 5715-UL (1970)

Cara 1:
1. Josep Guardiola: El món (Il mondo - Meccia, Fontana, Pes) Adap.: Josep M. Andreu
2. The Bonds: Quina colla més original (Sham and scandal in the family - Donaldson, Brown) Adap.: Ramon Folch i Camarasa
3. Francesc Heredero: No hi ha demà (Forget domani - R. Ortolani, Newell) Adap.: Ramon Folch i Camarasa
4. Nuri: Ell (Lui - Migliaci, Enriquez, Zambrini) Adap.: Ramon Folch i Camarasa
5. Els Dracs: La nit (La nuit - S. Adamo) Adap.: Ramon Folch i Camarasa
6. Enric Vidal: La balada de Bonnie & Clyde (The ballad of Bonnie & Clyde - M. Murray, P. Callender) Adap.: Pau Riba
7. Jordi Teijon: No no diguis mai (N'avoue jamais - G. Mardel) Adap.: Ramon Folch i Camarasa

Cara 2:
1. Lita Torelló: Ciao, ciao (Down town - T. Hatch) Adap.: Ramon Folch i Camarasa
2. Els Dracs: La casa del sol naixent (The house of the rising sun - A. Price) Adap.: Ramon Folch i Camarasa
3. Enric Vidal: Paraules (Words - B. Robbin, M. Gibb) Adap.: Ramon Folch i Camarasa
4. Nuri: És una noia (She's a woman - J. Lennon, P. McCartney) Adap.: Ramon Folch i Camarasa
5. Francesc Heredero: Nina de cera (Poupée de cire, poupée de son - S. Gainsbourg) Adap.: Josep M. Andreu
6. Els Dracs: Colors (Colours - Donovan) Adap.: Ramon Folch i Camarasa
7. Lleó Segarra: Ets una cosa gran (Tu si'na cosa grande - D. Modugno, R. Gigli) Adap.: Ramon Folch i Camarasa

Get this widget Track details eSnips Social DNA

Get this widget Track details eSnips Social DNA

Els èxits dels anys 60

MODernisme aborigen (Aplec Modernista Vallesà - La Garriga, 2008)

1. Mauné i els seus Dinàmics: Per tu ploro [sic] (L'emigrant)
2. Nuri: És una noia
3. The Bonds: Quina colla més original!
4. Eurogrup: Què passa amb els duros?
5. Tony Vilaplana: Ie-ié
6. Maria Cinta: El llimoner
7. Santi Sans: El trastet
8. Guillermina Motta: Cap al futbol
9. Els Xocs: Més enllà
10. Els Dracs: Visca la Patum!
11. Betina: A la bona de déu
12. Els 3 Tambors: Invitació a la sardana
13. Els Corbs: Nit sense fi

MODernisme aborigen

CONCÈNTRIC (1964-1973)

[CAT] Concèntric va néixer com a escissió d'Edigsa el 1964. La companyia va ser fundada per Ermengol Passola i Josep Maria Espinàs amb la mateixa intenció d'Edigsa: aconseguir la normalització de l'ús del català mitjançant la música. Per això, a més d'editar títols pertanyents a la Nova Cançó i als Setze Jutges, d'influència molt més francesa i intel·lectualitzada, van promoure joves músics que buscaven la inspiració en la música anglosaxona (qualificada d'imperialista pels més engatjats), en el rock, en el pop i en el folk americà, entre les quals destaquen Els Dracs, Eurogrup, Pau Riba, a més de Lluís Llach, Tete Montoliu i Maria del Mar Bonet, entre d'altres. Es va presentar com a segell més innovador que Edigsa, el qual resultava massa encarcarat per al públic més jove. Les adaptacions al català dels èxits dels Animals o dels Yardbirds anaven a càrrec de Ramon Folch i Camarasa. L'èxit més important de la companyia va ser La casa del sol naixent interpretada pels Dracs, i que va fer vendre gran quantitat de discos.

La companyia es va dissoldre el 1973 i el 1990 es va lliurar tot el fons discogràfic a la Generalitat de Catalunya.

[CAST] Concèntric apareció cuando Edigsa de escindió en 1964. La compañía fue fundada por Ermengol Passola y Josep Maria Espinàs con la misma intención que Edigsa: conseguir la normalización del uso del catalán a través de la música. Por ese motivo, además de editar títulos pertenecientes a la Nova Cançó i a Els Setze Jutges, de influencia francesa y mucho más intelectualizados, promovieron a jóvenes músicos que bevían de la música anglosajona (calificada de imperialista por los más engatgées), en el rock, en el pop y el folk americano, de los que destacan Els Dracs, Eurogrup, Pau Riba, además de Lluís Llach, Tete Montoliu y Maria del Mar Bonet, entre otros. Concèntric fue presentado como sello discográfico mucho más innovador que Edigsa, demasiado rígido para el público más joven. Las adaptaciones al catalán de los éxitos de The Animals o Yardbirds iban a cargo de Ramon Folch i Camarasa. El éxito más imporante de la compañía fue La casa del sol naixent, interpretada por Els Dracs y de la cual se vendieron muchos discos.

La compañía se disolvió en 1973 y en 1990 se donó todo el fondo discográfico a la Generalitat de Catalunya.

[ENG] Concèntric was founded in 1964 by Ermengol Passola and Josep Maria Espinàs as a split for Edigsa, but the intention was the same: the normal use of Catalan by means of music. In addition of Nova Cançó and Setze Jutge's artists (influenced by French music and more intellectualized), Concèntric published new young musicians more influenced by american and british music: Els Dracs, Eurogrup, Pau Riba. Ramon Folch i Camarasa made the adaptation to Catalan on The Animals or Yardbirds's hits, one of these, and the most important, was La casa del sol naixent, performed by Els Dracs.

In 1973 Concèntric disappeared and in 1990 gave the masters to Generalitat de Catalunya.

Homenatge a Ermengol Passola (2008)/

Homenaje a Ermengol Passola (2008)/ Tribute to Ermengol Passola (2008)

ELS DRACS

[CATALÀ]

El grup, originari de Molins de Rei (Barcelona), es va fundar el 1964 i es va dissoldre el 1971, en un moment de gran èxit després de la publicació de quatre EP. Però el seu èxit indubtable va ser La casa del sol naixent, versió de la cançó tradicional americana The house of rising sun, adaptada per The Animals, que va ser número 1 de vendes de la companyia discogràfica Concèntric. Formaven part del que s'anomenava "conjunts de música moderna", que actuaven sobretot a les ràdios i en els famosos concerts matinals en què es compartien cartell amb molts altres grups. Unes altres actuacions eren els "balls": "Quan fèiem ball cantàvem en anglès, en castellà i també en català, perquè el que interessava era que la gent ballés. Quan fèiem un concert ens dedicàvem al nostre repertori, que gairebé tot era en català"(Vicenç Carós, bateria del grup). Els Dracs va ser el primer grup de rock en català que va tocar al Palau de la Música Catalana. El seu repertori estava format per versions de The Animals (És la meva vida, Comprensió), The Beatles (No contestà ningú), Donovan (Colors), Yardbirds (Un cor fet d'amor), d'Adamo (Quan) o, fins i tot, d'alguna cançó popular catalana (Visca la Patum).

(Extret d' Enderrock nº 87 Gener 2003)

[CASTELLANO]
El grupo, originario de Molins de Rei (Barcelona), se fundó en 1964 y se disolvió en 1971, en un momento de gran éxito después de la publicación de cuatro EP. Pero su indudable éxito fue La casa del sol naixent, versión la canción tradicional americana The house of rising sun, adaptada por The Animals, y que fue número 1 de ventas de la companyia discográfica Concèntric. Formaban parte de los llamados "conjuntos de música moderna", que sobretodo actuaban a las radios y en los famosos conciertos matinales, en los cuales se compartía cartel con muchos otros grupos más. Otro tipo de actuaciones eran los "bailes": "Cuando hacíamos baile, cantábamos en inglés, en castellano y también en catalán, porque lo que interesaba era que la gente bailara. Cuando hacíamos un concierto, nos dedicábamos a nuestro repertorio, que casi todo era en catalán" (Vicenç Carós, batería del grupo). Els Dracs fue el primer grupo de rock en catalán que tocó en el Palau de la Música Catalana. Su repertorio estaba formado por versiones de The Animals (És la meva vida, Comprensió), The Beatles (No contestà ningú), Donovan (Colors), Yardbirds (Un cor fet d'amor), Adamo (Quan) o incluso alguna canción popular catalana (Visca la Patum).

(Extraído de Enderrock nº 87 Enero 2003)

[ENGLISH]
The band, from Molins de Rei (Barcelona), was set up in 1964 and dissolved in 1971, in a moment of great success after the publication of four EP. But its most important success was La casa del sol naixent, a Catalan version of an original american folk song, The house of rising sun, that was adapted by The Animals, and it was number 1 in sales of the label Concèntric. The band was part of some called "modern music sets", that especially performed in radio programs and in the well-known matinees, where they shared stage with many other bands. Another kind of perfomances was the "dancing" ("balls"): "When we made dancings, we sang in English, in Spanish and in Catalan, because we were interested in what the people danced with our music. When we made a concert, we only sang our repertory, that was almost everything in Catalan" (Vicenç Carós, band's drummer). Els Dracs was the first rock band in Catalan that played at Palau de la Música Catalana. Its repertory was formed by versions of The Animals (És la meva vida, Comprensió), The Beatles (No contestà ningú), Donovan (Colors), Yardbirds (Un cor fet d'amor), Adamo (Quan) or even some Catalan folk song (Visca la Patum).

(Extract from Enderrock nº 87 January 2003)

* * * * * * * * * * * * * * * * * *

[CAT]

Curiosament, l'única cançó que podia haver estat escrita pels Dracs segons els crèdits, Et trobaré (1967), sona igual que Daddy buy me a girl, dels holandesos The Golden Earrings, editada un any abans. Un problema de drets?

[CAST]

Curiosamente, la única canción que podía haber estado escrita por Els Dracs según los créditos, Et trobaré (1967), suena igual que Daddy buy me a girl, de los holandeses The Golden Earrings, editada un año antes. Un problema de derechos?

[ENG]

Curiously, the only song that could have been written for Els Dracs as they say the credits, Et trobaré (1967), it sounds the same as Daddy buy me a girl, by the duch band The Golden Earrings, published one year before. A rights matter?

The Golden Earrings, Daddy buy me a girl (1966)