POTS SENTIR-ME?: RUDY VENTURA

15.4.10

RUDY VENTURA

[CAT] Jaume "Rudy" Ventura (Canet de Mar, 1926-Barcelona, 2009) és un dels trompetistes més coneguts del país. Ventura va formar-se en les grans orquestres del moment i entre els anys 50 i 60 va gravar una gran quantitat d'EPs per a Columbia i Vergara i, en els 70, per Belter entre d'altres, acompanyat pel seu propi conjunt. El primer gran èxit popular de la cançó en català va ser, precisament, la versió que cantava Rudy Ventura del "Mustapha" de Bob Azzam amb l'orquestra de Josep Solà (Mollet del Vallès, 1930) el 1960. El "Mustafà", un txa-txa-txa amb aires orientals, va convertir-se en la "cançó de l'estiu", un concepte poc refinat però que feia sonar el català a les ballarugues més animades.

La discografia de Rudy Ventura, des dels 50 fins als 80, és extensíssima i s'hi troba de tot: des de versions instrumentals d'èxits cinematogràfics (Los cañones de Navarone, Doctor Zhivago, Cantinflas, El día más largo, Zorba el griego, Bonnie and Clyde...), passant pels balls de moda de cada moment (txa-txa-txa, twist, yenka, rush, surf, ritmes llatins, soul i funk estripadíssim per a les boîtes de la Costa Brava), fil musical de xiringuito, fins a les melodies de moda ("La pachanga", "El borriquito", "Raska yu", "Cuando calienta el sol", "Sugar, sugar", "Estraños en la noche", "Bang bang") i els èxits dels festivals de San Remo i de la Canción Mediterránea. També va gravar cançons tradionals catalanes ("L'emigrant", "Cançó de traginers", "El cant dels ocells") i dedicades a la ciutat de Barcelona ("Recordant la Monyos", "Les rambles", "Barcelona és bona", "La font del gat"), a la situació política del moment ("Ja tenim l'Estatut", "El ball de l'Estatut") i l'himne de les penyes pel qual és recordat com el "trompetista del Barça", "Endavant Barça". Rudy Ventura també va col·laborar en gravacions d'altres músics, com en el cas del LP d'Evolution (1970), en el qual la discogràfica va decidir incloure la seva trompeta per donar-li un aire més soul aprofitant les modes de l'època, i va formar part de diversos grups, entre els quals hi ha Frank Miller y sus Hispania Soul (darrera de qui se sospita que hi havia el mateix Ventura) o bé els Ten Tops, una mena de conjut "fantasma" de versions i amb algunes composicions pròpies signades per uns tals "Ventura - Llenas" i "Ray L. Falcon" (Rudy Ventura i Ramon Llenas Falcó). Tot plegat, un munt de discos i un munt d'estils diferents i, per això mateix, un intèrpret d'una gran solvència i difícil de classificar i que, malgrat la popularitat del personatge, potser no ha tingut el prestigi i el reconeixement que altres músics professionals coetanis han assolit, almenys en vida.

[CAST] Jaume "Rudy" Ventura (Canet de Mar, 1926-Barcelona, 2009) es uno de los trompetistas más conocidos del país. Ventura se formó en las grandes orquestras del momento y entre los años 50 y 60 gravó un gran número de EPs para Columbia y Vergara y, en los 70, para Belter, entre otras compañías, acompañado de su propio conjunto. El primer gran éxito popular de la canción en catalán fue, precisamente, la versión que cantaba Rudy Ventura del "Mustapha" de Bob Azzam con la orquestra de Josep Solà (Mollet del Vallès, 1930) en 1960. El "Mustafà", un cha-cha-cha con aires orientales, se convirtió en la "canción del verano", un concepto poco refinado pero que hizo sonar el catalán en los jolgorios más animados.

La discografía de Rudy Ventura, desde los 50 hasta los 80, es extensísima y hay de todo: desde versiones instrumentales de éxitos cinematográficos (Los cañones de Navarone, Doctor Zhivago, Cantinflas, El día más largo, Zorba el griego, Bonnie and Clyde...), pasando por los bailes de moda de cada momento (cha-cha-cha, twist, yenka, rush, surf, ritmos latinos, soul y funk atolondradísimos para las boîtes de la Costa Brava), hilo musical de chiringuito, hasta las melodías de moda ("La pachanga", "El borriquito", "Raska yu", "Cuando calienta el sol", "Sugar, sugar", "Estraños en la noche", "Bang bang") y los éxitos de los festivales de San Remo u de la Canción Mediterránea. También grabó canciones tradicionales catalanas ("L'emigrant", "Cançó de traginers", "El cant dels ocells") y dedicadas a la ciudad de Barcelona ("Recordant la Monyos", "Les rambles", "Barcelona és bona", "La font del gat"), a la situación política del momento ("Ja tenim l'Estatut", "El ball de l'Estatut") y al himno de las peñas por el cual es recordado como el "trompetista del Barça", "Endavant Barça". Rudy Ventura también colaboró en grabaciones de otros músicos como, por ejemplo, el LP de Evolution (1970), en el cual la discográfica decidió incluir su trompeta para darle un aire más soul aprovechando las modas de la época; y formó parte de diversidad de grupos com Frank Miller y sus Hispania Soul (detrás de quien se sospecha que estaba el mismo Rudy Ventura) o bien los Ten Tops, una especie de grupo "fantasma" de versiones y con alguna composición propia firmadas por "Ventura-Llenas" y "Ray L. Falcon" (Rudy Ventura y Ramon Llenas Falcó). En total, un montón de discos y un montón de estilos diferentes y, por esa misma razón, un intérprete de gran solvencia y de difícil clasificación y que, a pesar de la popularidad del personaje, quizás no haya obtenido el prestigio y el reconocimiento que otros músicos profesionales coetaneos suyos hayan tenido, almenos en vida.

[ENG] Jaume "Rudy" Ventura (Canet de Mar, 1926, Barcelona, 2009) was one of the most well-known trumpeter in Catalonia. He began his career in the great orchestras in the 50's. Ventura's first recordings appeared in Columbia and Vergara labels between the lastest 50's and 60's, and in Belter label, in the 70's. In those records he played with his own band.The first great Catalan hit was the Ventura's cover of "Mustapha" by Bob Azzam, in 1960 with the Josep Solà's orchestra.

Rudy Ventura's discography, from 50's to 80's, is very vast ans contains instrumental covers from successful films (The Guns of Navarone, Doctor Zhivago, Cantinflas, The Longest Day, Zorba the Greek, Bonnie and Clyde ...), dances in fashion (cha-cha-cha, twist, yenka, rush, surf, Latin rhythms, mad soul and funk made for Costa Brava's boîtes), music for chiringuitos, well-known tunes ("La Pachanga", "El borriquito", "Raska yu","Cuando calienta el sol", "Sugar, Sugar ","Strangers in the night ","Bang bang") and the winner songs of the festivals of San Remo or the Mediterranean Song. He also recorded Catalan folk songs ("L'emigrant", "Cançó de traginers", "El cant dels ocells") and dedicated to the city of Barcelona ("Recordant la Monyos", "Les Rambles", "Barcelona és bona", "La font del gat"), or to the current political situation ("Ja tenim l'Estatut", "El ball de l'Estatut") and the hymn of the Barcelona F.C. fan club, which is remembered as the "trumpeter of Barça", "Endavant Barça". Rudy Ventura also played on recordings by other musicians such as, for example, the Evolution's LP (1970), and he was part of groups as Frank Miller y sus Hispania Soul or the Ten Tops.