Una antologia doble fa ressaltar l’herència

de l’‘era Zeleste’

• El disc ‘Música laietana. Zeleste’ reuneix 19 gravacions dels anys 70

• L’Orquestra Mirasol, Companyia Elèctrica Dharma i Iceberg, entre la selecció

 

D’esquerra a dreta, Josep Fortuny (Companyia Elèctrica Dharma), Jordi Batiste, Emili Baleriola (Plateria), Manel Joseph (Plateria), Ramon Solé (Tropopausa), Joan Fortuny (Dharma), Xavier Batllès (Mira-sol), Rafael ‘Zarita’ Zaragoza (Secta Sònica), Víctor Cortina (Secta Sònica) i Toni Xuclà. Foto: ricard cugat

JORDI BIANCIOTTO - BARCELONA

La divulgació del microcosmos musical de l’era laietana, als 70, és la missió d’un doble disc que conté 19 gravacions d’artistes de capçalera de l’escena. Un paisatge delimitat al voltant del primer Zeleste, al carrer de l’Argenteria.

Grups com l’Orquestra Mirasol, Secta Sònica, Barcelona Traction, l’Elèctrica Dharma, Esqueixada Sniff, l’Orquestra Plateria i Iceberg, i solistes com Jordi Sabatés, Toni Xuclà i Oriol Tramvia són reivindicats en un disc amb accent pedagògic, dissenyat «perquè les noves generacions es puguin fer una idea del que va ser la música laietana», va apuntar ahir, en la presentació del treball, el periodista Àlex Gómez-Font, autor del llibre Zeleste i la música laietana.

MESTISSATGE PRECOÇ / Un bon nombre d’artistes implicats va assistir a l’acte: Josep i Joan Fortuny, de la Dharma; Jordi Batiste, Toni Xuclà, Manel Joseph (Plateria), Xavier Batllès (Mirasol), Emili Baleriola (Máquina!, Mirasol, Plateria), Oriol Tramvia, Ramon Solé (Tropopausa) i Víctor Cortina i Rafael Zarita Zaragoza (Secta Sònica). Missatge central: la música laietana «va establir unes bases de les quals molta música actual és hereva», va apuntar Xuclà. Manel Joseph, al seu costat, era una mica més explícit: «¡Això del mestissatge actual és una comèdia!». I Josep Fortuny va matisar. «El rock laietà no era un bolet que va sortir del no-res. Nosaltres érem fans de grups anteriors com Máquina! i Smash. Però en aquella època no hi havia fractures generacionals com les que hi ha ara, i que saben greu».

Es tracta, segons Joan-Carles Doval, director de la discogràfica Picap, de «la música més exportable que s’ha fet a Catalunya». Part d’aquest catàleg era del segell Zeleste, encunyat per Edigsa i en què va treballar Gato Pérez. Música que va realçar el paper de les arrels i les fusions: jazz, ritmes llatins, mediterraneïtat. La Dharma va apostar per la cobla. «I alguns no ens ho van perdonar. Ja se sap que la música de cobla està desprestigiada, és un so irritant...», ironitzava Josep Fortuny a aquest diari. «Però el 1977 vam tocar davant 5.000 persones al pavelló del Reial Madrid i en vam deixar 2.000 al carrer».

El Periódico (20/11/2009)