ALTRES LÍMITS/ THE OUTER LIMITS:
Shelly y La Nueva Generación - I'm just a fool (1968)

28.6.09

Florenci Mauné i Marimont (1925-1995)

El seu prestigi com a músic i compositor és recordat, encara, per molts afeccionats i companys de professió; parlem, naturalment, d’en Florenci Mauné.
Neix a Figueres el 18 de Juliol de 1925 i mor a la mateixa ciutat el 13 de Juliol de 1995, als 69 anys. El seu pare era en Carles Mauné i Alay. També fou músic i compositor, tocava molt bé el saxofon i el clarinet. Seguim parlant d’en Mauné; als 8 anys inicià els seus primers passos musicals a l’Escola del Casino Menestral, té com a mestre de solfeig i piano, el prestigiós pianista, Sr. Josep Passolas. De ben jove en Florenci demostrà una gran inquietud per la composició, naturalment de sardanes i el seu pare li digué d’anar amb el mestre Josep Blanch i Reynalt, destacat músic i compositor de Castelló d’Empúries, un cop per setmana i amb la seva bicicleta (vehicle de l’època) en Mauné rep les primeres lliçons d’harmonia, contrapunt i fuga, elements indispensables per a tot bon compositor. Al mateix temps, el mestre Blanch, l’alliçonà amb el fiscorn. La seva primera sardana l’escriu l’any 1944, tenia 19 anys i li posa per títol Nostra Dansa, nom de la Colla Sardanista de Figueres de la qual ell formava part com a ballaire, participant amb molts d’èxits amb concursos, destacant sobre tot, per la facilitat que tenia en Florenci en resoldre o, millor dit, treure les sardanes revesses.

Trajectòria artística Musical
Quan tenia 16 anys formà l’orquestrina Moyambos junt amb uns quants estudiants, amics d’institut i també músics, la qual tenia la següent formació: piano i director Florenci Mauné, 1ª trompeta Josep Pallisera, 2ª trompeta Joan Falgarona, 3ª trompeta Pontonet, trombó Pérez, contrabaix Jové i 1er saxo tenor Agapit Torrent. Més endavant l’Agapit esdevingué un dels músics més estilistes del seu temps, destacant sobre tot les seves magnífiques interpretacions de saxo i violí. Tornem a parlar d’en Florenci; ben aviat el seu pare l’incorporà a la Cobla-Orquestra Antiga Pep, hi restà uns 4 o 5 anys. Un bon dia és cridat a formar part de la gran Cobla-Orquestra Caravana de Torroella de Montgrí, com a pianista, trombó de pistons i Director, tasca la qual desenvolupà amb molta dignitat. Després va venir l'Orquetra Costa Brava de Palafrugell, una nova formació que sorgí amb molta empenta l’any 1956; allí fou on Mauné es consagrà com a director i arranjador. Sempre dirigia els concerts clàssics amb els ulls tancats. Fou un innovador, un músic excel·lent, millor persona i un treballador infatigable.

Mauné i els seus Dinàmics
Una de les facetes de la qual m’agradaria parlar, i molt, és del destacat conjunt anomenat Mauné i els seus Dinàmics, fundat l’any 1965. Els components inicials eren tots uns excel·lents músics: Florenci Mauné piano-teclat, director i arranjador, Joan Puig cantant, saxo alt, guitarra i tenora, Eduard Pomés saxo-tenor, i el bateria era en Toni Gadea (tenia 15 anys i ja era un crack) els seus solos eren únics, tocava a més de les baquetes, amb les mans, els punys, els peus, les sabates... una cosa mai vista. Al baix elèctric hi trobem en Josep Joli i Blanch, autor d’aquestes sinceres ratlles.
Abans de tancar la paradeta, vull fer menció de la gran vista comercial que tingué en Mauné. Fou el pioner en portar dos teclats i d’incorporar la tenora a la música ballable, creant arranjaments de cobla-fusió.

Salvador Escamilla-Mauné (1966)

Mauné i els seus Dinàmics. Postal promocional (1966)


Sardanes destacades del Mestre

"El 10 de gener", "El mercat dels tortells" (dedicada al poble de Bàscara), "Isabel" (dedicada a la seva esposa), "Com tu la volies" (composada amb motiu del naixement de la seva filla Montserrat), "El Salt de la Reina", "L’Aplec de Figueres", "El bullici de Santa Creu", "Els de ca la Gràcia" (obligada de Cobla i dedicada a la familia de Vilamacolum d’on provenia el seu pare), "El joguet dels avis", "Encara hi sóc", i un llarg etcètera.
També cal destacar alguns ballables que composà, com el bolero "Cadaqués", "Tres Perlas", gravat pel Trio Paraguaià : Digno García i sus Carios i "Som Catalans", número modern de l’època, el qual va servir per enregistrar dos singles anomenats Tenora 66.
Podria afegir moltes més vivències i anècdotes, però no hi tant de temps per tot el que us podria explicar.
Només em resta, en nom de la família, agrair a l’Ajuntament de Vilafant el record que ha tingut en la persona de Florenci Mauné en el 10è aniversari de la seva mort. JOSEP JOLI I BLANCH

Text i materials cedits per Montserrat Mauné

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Josep !!!
Acabo de descobrir el teu bloc i aquest post en especial... i m'ha encantat!!! felicitats i segueix endavant !!! :)

Núria Bassagañas
http://www.sonabe.cat

45rpm ha dit...

Gràcies. Però aquí no hi ha cap Josep. Es tracta d'un text que ens va passar la filla d'en Mauné i a la qual estem molt agraïts.