ALTRES LÍMITS/ THE OUTER LIMITS:
Shelly y La Nueva Generación - I'm just a fool (1968)

24.10.09

NÚRIA FELIU - NÚRIA FELIU
Gran Premi del Disc Català Roger de Flor
Hispavox - Serie Estel HH 11-123 (1967)


Cara A: Mai no goses (On a clear day you can see forever) (A.J. Lerner/B. Lane) Adap. Josep M. Andreu/ Potser mai (I should care) (Cahn/Stordahl/Weston) Adap. Josep M. Andreu/ La verge inútil (A. Mallofré/Ll. Borrell)/ Alfie (H. David/B. Bacharach) Adap. Josep M. Andreu/ Sota un cirerer florit (Joan Manuel Serrat)/ Flor de segona mà (Second hand rose) (G. Clarke/J.S. Hanley) Josep M. Andreu


Cara B: No tens remei (Teach me tonight) (S. Cahn/G. de Paul) Adap. Albert Mallofré/ Un dia de pluja (Here's that rainy day) (J. Burke/J. Van Heusen) Adap. Josep M. Andreu/ Crec en tu (I belive in you) (F. Loesser) Adap. Josep M. Andreu / En San Francisco (I left my heart -In San Francisco) (D. Cross/ G. Cory) Adap. Josep M. Andreu/ Ja estic bé així (A. Mallofré/Ll. Borrell)/ Recordaré l'abril (I'll remember April) (D. Raye/ G. de Paul) Adap. Josep M. Andreu


Arranjaments i direcció d'orquestra LLEÓ BORRELL


"Aquest long play, el primer que grava als estudis Hispavox, materialitzarà l'inici d'una nova etapa quant a dimensió ja que no en allò que respecta a l'orientació dels seus propòsits, que apunten als mateixos objectius generals que ha informat la seva trajectòria des del bell primer moment.
Una de les virtuts de Núria Feliu és el seu esperit permanent de superació, la seva insatisfeta autoexigència. Conseqüentment, qualsevol pas endavant que ella vulgui emprendre el sostindrà sempre sobre un millorament efectiu del seu treball com a primera mesura. I aquest és just el cas en les grabacions que presentem.
Hispavox ha posat al seu servei els millors dispositius tècnics de què disposa, la màxima cura en els registres, tota la plantilla de músics i solistes triats especialment segons els requeriments de l'artista, cedint-li, al mateix temps, la llibertat d'acció i d'iniciativa per a la realització de l'empresa. Núria Feliu ha escomès la tasca amb tota la gran il·lusió de què és capaç, amb el seu típic nerviosisme, esmerçant-hi aquella indescriptible febre creadora que s'apodera d'ella quan es troba davant d'un repte important.
Albert Mallofré ha treballat en el repertori i en el mood de la interpretació; Josep M. Andreu, l'eminent poeta, ha fet les adaptacions; Lleó Borrell, el gran compositor, ha creat els arranjament instrumentals, ha conduït l'orquestra i, encara, ha escrit dos temes nous, excel·lents, dirigint, de passada, el muntatge vocal i l'engalzar la veu en la instrumentació de cada cançó.
Heus ací, doncs, un disc excepcional. Un disc que no és pas el producte convencional d'una tasca rutinària. És un disc que duu a cada solc enquinçalls d'il·lusió, de nervi, d'emocions, de desig, i d'esperança de tota la gent que hi ha treballat. Per damunt de tot, Núria Feliu s'hi ha compromès i ho ha fet per vosaltres. Per a expressar-vos amb aquestes cançons com estima el seu poble i com se sent les seves inquietuds del moment. I no espera pas premis ni "hurres!"; tan sols una cosa la faria feliç i és que l'escolteu amb l'esperit obert per a rebre el seu missatge de cordialitat."


***


"Dintre d'una unitat indispensable per a mantenir un cos estilístic homogeni, la temàtica de la selecció presenta en aquest disc una notable varietat. Hi trobem, per exemple, dues balades, gènere en el qual Núria Feliu ha obtingut darrerament sorollosos èxits i pel qual està molt especialment dotada. Dues balades, una de tipus clàssic, I left my heart in San Francisco, i una moderna, Here's that rainy day, de Burke i Van Heusen, que és una de les millors cançons que s'han escrit en un grapat d'anys. De totes dues en fa Núria una creació magistral.
Una font inesgotable de melodies fascinants és sempre Broadway i els seus shows musicals, que constitueixen en el món de la cançó internacional tot un gènere ben definit. Núria Feliu ha estat fa poc a Broadway i d'allà porta dos títols d'èxit recent: On a clear day! (de On a clear day I can see forever) i I believe in you (de la famosa producció How to succeed in business without really trying). Amb els arranjaments, originalíssims, del mestre Borrell, són dos temes que prenen un caràcter especial en la veu de Núria Feliu. 
I si hi havia Broadway, no hi podia mancar Hollywood, com l'altre gran manatial que és de melodies nord-americanes de ressó mundial. I, de Hollywood, un tema clàssic, I should care, i un de ben nou, Alfie. Dels dos se n'han fet innombrables versions per tot el món, però entre nosaltres són encara en la pràctica un novetat. I novetat serà, aquí i arreu, la personalíssima versió de Núria Feliu.
Entre tot aquest material era inexcusable afegir-hi algunes obres originals i heus ací dues estrenes, amb lletra d'Albert Mallofré i música de Lleó Borrell; La verge inútil, dinstre d'un cert estil soul, i Ja estic bé així, ritmada en Bossa-Nova. A més a més, Sota un cirerer florit, de Joan Manuel Serrat, que aquí troba una configuració ben diferent.
S'ha catalogat a Núria Feliu, ben sovint, com a cantant de jazz, sense que ella s'ho proposés pas. No per a fer-li cantar jazz, ara, sinó com a referència d'allò que pot haver promogut aquella qualificació, hi ha en la selecció un parell de cançons que no essent jazz en el seu origen, han estat interpretades per notables cantant i músics solistes de jazz que els hi han donat la fesomia jazzística que en principi no tenien. Són dues obres de Gene de Paul, Teach me tonight i I'll remember April, de les que Núria Feliu en fa una creació personal pròpia, al marge de qualsevol catalogació prèvia. Com sempre que interpreta temes que també estant en el repertori de les grans cantants de jazz.
I per últim, com una roja cirera dalt de tot del combinat, unes gotes de frivolitat amb Second hand rose, que adquireix un esperit arreladament barceloní (i tradicional) gràcies a l'adaptació de Josep Maria Andreu, l'arranjament del mestre Borrell i la incisiva interpretació vocal de Núria Feliu.
Diversos estils, ritmes diferents, cançons noves, velles, clàssiques i originals; romàntiques, melangioses, decidides, optimistes, ombrívoles, alegres i lluminoses... Una Núria Feliu diferent en cadascuna, essent sempre la Núria Feliu mateixa, de debò." -- 1967

16.10.09

11.10.09

QUIXOT'S QUARTET -- Barcelona Sayton.SA-Happyband
45rpm HA-104 (1967)

Cara 1: Windy (Ruthann Friedman)/ Tristesa (Heroldo Lobo-Niltinho
Cara 2: Junts, som feliços (Garry Bonner-Alan Gordon)/ Un gest de dolor (F.Migliacci-G.C.Guardabassi) (L.E.Bacalov-B.Zambrini)


"QUIXOT'S QUARTET: Pere, Francesc, Ramon i Vicens formen un binomi valencià-català i constitueixen, actualment, un sòlid conjunt intèrpret de la música actual.
PERE: Saxo tenor i cantant. Ha estudiat en el Conservatori del Liceu de Barcelona, i ha donat concerts, com a solista de clarinet, en el Palau de la Música i el Gran Teatre del Liceu. Després, en la seva veritable faceta de saxo tenor i cantant, actua en les orquestres de Màrius Barceló, Miquel Dochado, "Mario y Vilas", i Covadonga. Dos anys a Johannesburgo; i junt amb el Quintet Dinki Boys, va a Escandinàvia, Alemanya i Holanda.
FRANCESC: Bateria. Ha estudiar en l'Escola Municipal de València. Guany, per oposicions, una plaça en la Banda Militar de Girona, complint a la vegada el servei militar i alternant actuacions amb les orquestres "Pizarros" i Cobla Girona. Una vegada acabat el servei militar, actua, durant alguns anys, amb les orquestres titulars de les millors sales de festes de Barcelona. En l'any 1959, entra a formar part del conjunt italià Gabrielle Orizi, amb el qual recorre Europa i coneix Ramon i Vicens.
RAMON: Baix i saxo. Té estudis de música en el Conversatori Superior de Barcelona. Ingressa com a violí en l'Orquestra Filharmònica. S'incorpora al món de la música moderna actuant en el ja esmentat conjunt de Gabrielle Orizi.
VICENS: Piano elèctric. Va estudiar, també, en el Conservatori Superior de Barcelona. Actua amb l'Orquestra "Neptunos", que dirigia el seu pare. Va treballar en els estudis de música d'Algueró on coneix a "Juan Carlos Monterrey" que l'incorpora en el seu conjutn i comença així els seus viatges per Alemanya, França i Holanda.
Són quatre camins de distints orígens. Amb molt d'estudis i experiència, s'orienten en comú cap a Holanda, on, l'any 1963, es fundarà el conjunt Quixot's Quartet. Les seves moltes acutacions per tota la regió catalana, són una mostra de la seva gran qualitat artística."
 ---1967---



3.10.09

MAGDA

Canta Magda i orquestra
Edigsa C.M.N.50 (1964)

Cara 1: Un glop (J.Reixach - A.Taulé) 1er Premi III Concurs de la Cançó. La Selva del Camp/ No tinc ahir... (J.Picas -A.Ros Marbà)

Cara 2: Tot el que sóc (J.M.Andreu - Ll. Borrell) 1er Festival Internacional de la Cançó de Mallorca/ Si un dia sóc terra (J.M.Andreu - Ll. Borrell) 2on Premi II Concurs de la Selva del Camp

.........................

"El fet que el primer disc de MAGDA entregat al públic sortís sense cap presentació, net de tot elogi, deixant-lo, lliure de mediatitzacions, a la consideració i criteri dels oients, fa que aquesta nota d'acompanyament al seu nou disc no pugui descobrir res del que ja haurà estat observat. No obstant, em plaurà posar-ho en relleu, remarcant al mateix temps com MAGDA ha passat, amb totes les notes favorables, per aquesta prova de foc, que és una gravació.
Amb la mateixa senzillesa amb què fou presentat el seu anterior disc, es donà a conèixer, MAGDA, en una matinal de Romea. Llavors, i després, en cada una de les seves actuacions, ens ha impressionat sempre la seva presència menuda i aparentment fràgil, contrastant amb la gravetat d'una veu tensa i dramàtica que sap donar a les interpretacions qualitats i matisos comparables a les de les millors artistes de l'altra banda del Pirineu.
Per a nosaltres és motiu de satisfacció poder comptar amb una figura com la de MAGDA, seriosa i conscient, i que afegeix a la seva vocació i al seu innat sentit musical, una força, una experiència i uns dots interpretatius no gens corrents.
MAGDA posseeix l'instint que cal per a expressar un sentiment profund i, fins i tot, patètic, sense caure ni en una fredor estèril ni en un gratuït i fàcil sentimentalisme. El perill de trencar aquest just i difícil equilibri, decantant-se cap a un costat o cap a l'altre, ella el salva sempre amb bon gust i amb una economia de recursos que alguna vegada pot sorprendre, però que, finalment, resulta positiva i eficaç. És innegable, també un gran sentit del ritme, que es manifesta en l'energia i modernitat del seu estil, tant en les cançons més lleugeres com en les de més densitat. Tot això, que ja havia estat observat a través de les seves actuacions, s'ha fet encara més evident per al qui ha escoltat les dues gravacions que, fins ara, ha vist publicades -ja que una altra, que cronològicament va ser la primera, s'ha hagut de mantenir inèdita.-
Per tots aquests valors units a la seva personalitat: Benvinguda, MAGDA!

J.M.ANDREU -1964
MAGDA
Canta Magda i Orquestra
45rpm Ediphone Serie Especial Edigsa C.M.N.42 (1964)

Cara 1: Amiga mort (J.M.Andreu - Ll.Borrell)/ Tan senzill com és (J.M.Andreu -Ll.Borrell)
Cara 2: Per l'arc de colors (J.M.Andreu - Ll.Borrell)/ No sé (J.M.Andreu - Ll. Borrell) 

...........................................
MAGDA canta les cançons d'Edith Piaf
45rpm Concèntric 6033-XC (1966)

Cara 1: Milord (Milord) (Monnot-Moustaki) Adap. Ramon Folch i Camarasa/ Jo sé molt bé (Je sais comment) (J.Bouquet-Chauvigny) Adap. Ramon Folch i Camarasa.

Cara 2: Himne a l'amor (Himne a l'amour) (E.Piaf-M.Monnot) Adap. M.Company/ No, jo no em planyo de res (Non, je ne regrette rien) (M.Vaucaire-Ch.Dumont) Adap. Ramon Folch i Camarasa

Arranjaments i direcció musical: Francesc Burrull
Fotografia i portada: Pilar Villarrazo

 
També disponible a/ También disponible en/ Also available in Cançons en català i més

"Magda presenta un nou disc, el cinquè dels editats, i el sisè si se'n compta un que al seu temps va topar amb les dificultats que llavors eren habituals. Mgda ha gravat no menys que sis cançons de Josep M. Andreu i Lleó Borrell i la seva col·laboració extensa amb aquests dos importantíssims noms, demostra ja el valor de l'aportació que han fet les seves interpretacions al moviment de la cançó nova. Amb Un glop, de J. Reixach i A. Taulé va aconseguir el primer premi en el tercer concurs de La Selva del Camp. I per a completar la llista dels seus enregistrament de peces originals catalanes, haurem d'afegir-ne encara una altra de Jaume Picas i Antoni Ros-Marbà.
Ara, amb la seva veu greu i dramàtica, Magda ens presenta la versió catalana d'Edith Piaf. Lentament i segura, Magda Santamaria estén les seves possibilitats i aferma la seva categoria d'intèrpret completa." -1966