ALTRES LÍMITS/ THE OUTER LIMITS:
Shelly y La Nueva Generación - I'm just a fool (1968)

23.12.10

J.V. FOIX: NADALES AMB LA VEU DEL POETA 
Música dels s.XII al XVI 
amb Montserrat Torrent (orgue)
(1962)

"També vindrem, Infant, a l'hora vella"

"Si jo fos marxant a Prades"

"Ho sap tothom i és profecia"

"Si l'altra nit jo cavalcava al ras"

12.12.10

14.11.10

MODERNISME ABORIGEN VOL.3


Aquest camí solitari .... JACK CARMELO
Nina de cera .... RENATA
Ticket to ride .... LUCKI GURI & PETER ROAR
L'home dibuixat .... SISA
Ton pare no té nas .... LOS BETA QUARTET
Entre aquests quatre murs .... JOCELYN JOCYA
Dóna'm la mà .... ARRELS
M'ho havia de témer .... GERMANES ROS
Maria Rosa .... BERNARDINO & SON CONJUNT
Els meus ulls .... JACINTA
Na Catalina de plaça .... LOS BOHEMIOS
Daniel se'n va anar .... CORAL SANT JORDI
Carnaval .... ELS CONSELLERS
La, la, la .... JOAN MANUEL SERRAT

1.11.10

SG 45rpm Canigó CA-32-ST (1971)

Cara A: La mama (A.Gilbert)
Cara B: Els clavells (A.Gilbert)





"Els clavells"
SG 45rpm BARNAFON BN.-45.399 (1973)

Cara A: El ball d'en Balluga (Lustig Tanz) Patum-L.Cadenas
Cara B: Els tres galifardeus (The Play-Boy's) Kay Still-V.Sabater

"Els tres galifardeus" 

19.10.10

3r APLEC MODERNISTA VALLESÀ


3r APLEC MODERNISTA VALLESÀ

DIVENDRES 12 DE NOVEMBRE:
24.00 a 3.00// Sessió de seixanteig ballable amb dj's de Gin Fizz Club de Castellar
(República de Terrassa, carrer de la Rasa 74-76, Terrassa)

DISSABTE 13 DE NOVEMBRE:
11.00// Escuterada fatxenda (plaça Sant Jaume, Sabadell)
(inscripció prèvia a: torrisme@gmail.com)
17.00// Mercadet de roba, complements i tota mena d'objectes de desig. Magnífica ambientació musical amb dj Jack Slade i els Selectors Badabadoc)
20.00// Recital Le Petit Ramon experimenta 3
(Casa Taulé, carrer Sant Joan 35, Sabadell)
(entrada 5€)
22.30// Festa salvatge -Trist Trash Trio/ Súrfing Sirles/ Dj No/ Dj Zimmer
(La Sala, plaça Laietana 48, Sabadell)
(entrada 5€)

HI SOU TOTS CONVIDATS!

Le Petit Ramon from José Luis Martin on Vimeo.

EL CONVIDAT IMPOSSIBLE#09 ELS SURFING SIRLES from Gent Normal on Vimeo.

13.10.10

JACINTA I SAN REMO 68
EP 45rpm DDC 111 (1968)
Cara A: Cançó per a tu (Canzone per te) (Indrigo)[sic]/ Tarda (Sera) (Vecchioni-Lo Vecchio)
Cara B: No, amor (No, amore) (Pallavicini-Intra)/ Els meus ulls (Gli Occhi miei) (Mogol-Donida)

Adapt.: Josep Maria Andreu
Arranjaments i direcciño musical: Francesc Burrull
Producció: DDC
Fotocolor: Jordi Fornas
"Els meus ulls"

6.10.10

LATIN QUARTET

El Latin Quartet va ser un grup dedicat a interpretar els grans èxits del moment a ritme de jazz, el qual estava format per músics professionals com Agapit Torrent -saxo i guitarra-, Francesc Burrull -piano-, Lluís Sala -bateria- i Enric Pomsa -baix-. Anteriorment, a l'any 1954, Tete Montoliu, Jordi Pérez, Enrique Domínguez (percussió) i Enrique Cifuentes (baix) ja havien utilitzat aquest nom en una gira de tres mesos per Holanda on havien gravat un disc, el primer de Tete Montoliu. El 1976, el Latin Quartet el formaven Agapit Torrent, juntament amb Jaume Cristau, Lluís Brugués, Julián Martín i altres músics sota el pseudònim d'A. Rentor, Myth i Jae. Paral·lel al Latin Quartet, Torrent va formar el Latin Combo amb Francesc Burrull, Jaume Villagrasa, Ricard Roda i Jordi Coll, entre d'altres.
Bona part d'aquests músics provenien de les terres gironines (Josep Maria Serracant és vallesà) i havien participat, a més, en diverses experiències musicals, com la discogràfica Sandiego, dedicada a l'edició de discos promocionals i souvenirs turístics amb pseudònims diversos (veg. "Frank Miller y sus Hipania Soul"); intents d'aproximació a l'estètica juvenil com el Liders Grup; o bé, les cobles reconvertides en orquestres de ball com l'Oquestra Selvatana, entre d'altres.

Per a més informació, podeu consultar:

"El mestre Burrull", Jaç, 31 (abril-maig 2010)
Fredi FAURE, Xavi JUANHUIX, Peluts, rockeros i ye-yés a la Girona dels 60. Girona: Diputació de Girona, 2006
EP 45rpm Belter 50.699 (1963)

Cara A: Pepino (Pepino, the Italian mouse) (Allen-Marrell- Kaps-Salina)/ Dame felicidad (Free me) (Breedlove-Mapel)
Cara B: Lawrence de Arabia (Desierto) (M.Jarre)/ Como tú no hay ninguna (Migliacci-Vassanio)

"Lawrence de Arabia"

LATIN QUARTET
EP 45rpm Belter 51.326 (1964)

Cara A: Pigalle (Gietz-Bradtke-Salina)/ Tienes la sonrisa (Serracant-Burrull)
Cara B: La misma playa (Stessa spiaggia, stesso mare) (Soffici-Mogol-Salina)/ Sukiyaki (Rohusuke-Hachidai- Pacho)

"Tienes la sonrisa"

5.10.10

EP 45rpm Barnafon B.N. 45.487 (1976)

Cara A: Bossa in the night (Bossa en la noche) (A.Torrent-Lubru-Jae-Myth)/ Gentleman (Caballero) (Julián Martín-Luis Brugués)
Cara B: Dearly (Cariño) (Jaime Cristau-Agapito Torrent)/ A long time (Mucho tiempo) (A.Rentor-Jae- Myth-Lubru)

"Bossa in the night"

12.9.10

EN MATES
EP 45rpm Concèntric 6078- UC (1968)

Cara A: Cançó de febrer (G.Colom/ Mates)/ Cançó de l'adéu (Anònim/ Mates)

Cara B: Balada de nova vida (J.Manresa/ Mates)/ L'escarada (G.Colom/ Mates)

"Cançó de l'adéu"



L'HOME - Per a tothom, Gerard Mates és, senzillament, En Mates. Mallorquí, 22 anys, treballa en un taller d'esculptor, i a més pinta molt bé, forma part d'un grup de mímica, escriu cançons i les canta.

LES CANÇONS - "Cançó de l'adéu" és un text antic i anònim ple de gràcia popular. "Cançó de febrer" i "L'escarada" (expressió que significa "a preu fet") són dos poemes de Guillem Colom, un "clàssic" de les lletres balears, animats per un llenguatge extraordinàriament saborós i viu. "Balada de nova vida" és una mostra de la poesia inquieta i actual del jove escriptor mallorquí Joan Manresa. Totes 4 peces duen música d'en Mates. El disc, doncs, és com un breu però interessant resum que aplega diversos moments d'una mateixa cultura.

EL CANTANT - En Mates impressiona per la seva autenticitat interpretativa. El seu accent és puríssim, i la seva veu té el veritable color de la terra. Lletres, músiques i interpretació formen, per tant, una creació admirable per la seva coherència i la seva qualitat.

Gravació: SONOTON
Disseny: PAU RIBA
Fotos: CATANY

12.8.10

BETINA "IX Festival de la Canción Mediterránea"
SG 45rpm EMI-REGAL SCDL 69.024


Cara 1: T'estim i t'estimaré (A.Mus-A.Parera Fons)


Cara 2: Com el vent (J.M.Andreu-Ll.Borrell)




Com el vent
EP 45rpm EMI-REGAL SEDL 19.556 (1967)

Cara 1: T'estim i t'estimaré (Del IX Festival de la Canción Mediterránea) (A.Mus-A.Parera Fons)/ Vanitat (A.Mus-A.Parera Fons)

Cara 2: I ara, què? (Premio de la Crítica del IV Festival de la Canción de Menorca) (A.Mus-A.Parera Fons)/ El dormissó (A.Mus-A.Parera Fons)

T'estim i t'estimaré

14.7.10

RAMÓN LLENAS FALCÓ

[CAT] Ray L. Falcon era el pseudònim de Ramón Llenas Falcó, guitarrista i cantant. Durant els 60 va passar per grups com els Gratsons i Symbolo i cap a finals de la dècada va formar part del conjunt de Rudy Ventura, per qui cantava, tocava la guitarra i amb qui va compondre alguns temes. Paral·lelament, va emprendre una carrera en solitari sota el nom de Ray L. Falcon (i que ja utilitzava per signar les composicions que feia per a Ventura), amb el qual es trobava darrere de projectes fantasma com ara The Ten Tops En Onda (també amb en Rudy), per exemple i, més tard, a Ray & The U.F.O. Band. Durant la primera meitat dels 70, Ventura i Llenas van seguir col·laborant i van formar el grup Unidades, un tema del qual ("Much more") apareix dins el recopilatori Andergraun vibrations! Vol.1: Spanish hard psych & beyond (1970-1978), juntament amb “Soy un soñador”, de Rudy Ventura i el seu conjunt. Com a guitarrista, els seus companys el comparaven amb Wes Montgomery (i fins i tot l’anomenaven “Wes”),  pel qual Llenas sentia una gran admiració. I és que, com el guitarrista nord-americà, va aprendre a tocar la guitarra de forma “autodidacta sense saber llegir música”, tal i com afirma la seva filla, Samantha Llenas.
A part a partir dels 80, és possible que toqués com a músic “mercenari” per a, entre d’altres, J.M. Bacchelli, que va representar Espanya a Eurovisió el 1981 (o qui sap si no era el mateix Llenas). A més, va dedicar-se a adaptar i cantar temes per a anuncis (Eau Jeane, Chispas...), cançons de sèries com Els Barrufets i, fins i tot, va dedicar-se al doblatge: així podem trobar la seva veu  en el mític Decta-cubitus de la sèrie Musculman. En aquestes tasques sovint col·laborava amb l’exDiablos Amado Jaén i, fins i tot, amb Kitflus.
La seva filla Samantha (a qui dedicà la cançó homònima que va compondre com a Ray L. Falcon) s’ha dedicat des de la seva mort, el 2003, a recuperar i reivindicar la història del seu pare a través de la xarxa.

[CAST] Ray L. Falcon era el pseudónimo de Ramón Llenas Falcó, guitarrista y cantante. Durante los 60 pasó por grupos como los Gratsons y Symbolo y hacia finales de la década formó parte del conjunto de Rudy Ventura, para quien cantaba, tocaba la guitarra y con quien compuso algunos temas. Paralelamente, emprendió una carrera en solitario bajo el nombre de Ray L. Falcon (y que ya utilizaba para firmar las composiciones que hacía para Ventura), junto con quien se encontraba detrás de proyectos fantasma como The Ten Tops En Onda, por ejemplo y, más tarde, a Ray & The U.F.O. Band. Durante la primera mitad de los 70, Ventura y Llenas siguieron colaborando y formaron el grupo Unidades, un tema del cual ("Much more") aparece en el recopilatorio Andergraun vibrations! Vol.1: Spanish hard psych & beyond (1970-1978), junto con “Soy un soñador”, de Rudy Ventura y su conjunto. 
Como guitarrista, sus compañeros lo comparaban con Wes Montgomery (e incluso le llamaban “Wes”), por quien Llenas sentía una gran admiración. Y es que, como el guitarrista norteamericano, aprendió a tocar la guitarra de forma “autodidacta sin saber leer música”, tal y como afirma su hija, Samantha Llenas. 
Además a partir de los 80, es posible que tocara como músico “mercenario” para, entre otros, J.M. Bacchelli, que representó a España en Eurovisión en 1981 (o quién sabe si no fue él mismo). También, se dedicó a adaptar y cantar temas para anuncios (Eau Jeane, Chispas ...), canciones de series como Los Pitufos y, incluso, se dedicó al doblaje: así podemos encontrar su voz en el mítico Decta-cubitus de la serie Musculman. En estas tareas a menudo colaboraba con el exDiablos Amado Jaén y hasta con Kitflus. 
Su hija Samantha (a quien dedicó la canción homónima que compuso como Ray L. Falcon) se ha dedicado desde su muerte, en 2003, a recuperar y reivindicar la historia de su padre a través de la red. 

[ENG] Ramón Llenas Falcó, aka Ray L. Falcon, was a guitarist and singer. In the 60s formed bands as Gratsons and Symbolo and at the end of the decade he was part of the Rudy Ventura’s band, singing, playing guitar and writing songs, while began his solo career as Ray L. Falcon (with Ray & The U.FO. Band). They also were behind “ghost” bands as The Ten Tops En Onda or Unidades - their song "Much more" appears on the compilation Andergraun vibrations! Vol.1: Spanish hard psych & beyond (1970-1978), with "Soy un soñador", by Rudy Ventura y su conjunto.
As guitarist, his colleagues compared him to Wes Montgomery (and even they called him “Wes”), for whom he greatly admired. As the American guitarist, he learned to play guitar in a “self unable to read music,” as Samantha Llenas, his daugther, said. 
Moreover, from the 80, he played as a “mercenary” musician for, among others, J.M. Bacchelli, who represented Spain at Eurovision Festival in 1981 (or who knows if it was not himself). Also, he was sang songs for ads (Eau Jeane, Chispas ...), TV series as The Smurfs and even he put his voice in some cartoon characters. In these works, he often collaborated  with exDiablos Amado Jaen and even with Kitflus.  

Els Barrufets en català/ Los Pitufos en catalán/ The Smurfs in Catalan (TV3, 1985)
Més videos/ Más videos/ More videos 


Sammie Llenas


Quality DQ-2006 (1979)

Cara A: If you give me a chance (R.Llenas)/ Come on (R.Llenas)/ Crazy winter love (R.Llenas)/ Waiting (R.Llenas)/ City life (R.Llenas)

Cara B: Your smile (R.Llenas)/ Once upon a time (R.Llenas)/ Midnight on the roof (R.Llenas)/ Amiga mía (J.Gonzalvo)/ Reincarnation (R.Llenas)


Ray & The U.F.O. Band - Reincarnation

13.7.10

THE TEN TOPS - "EN ONDA"
Cs. Diresa B-26.480/73 (1973)

The Ten Tops -A2- Margarina [sic] (J.M.Calzada) Canta Ray L. Falcon

The Ten Tops -B1- Samantha (Ray L. Falcon)

The Ten Tops -B2- Te espero en la esquina ( R.Ventura-R. Llenas)

The Ten Tops -B3- My kisses (Ray L. Falcon)

24.6.10

RUDY VENTURA - RAY L. FALCON

SG 45rpm Belter 08.409 (1974)

Cara A: Es verano (C.Cuevas-R.Ventura)
Cara B: Sigo soñando (R.L.Falcon)


Sigo soñando
(canta Ray L. Falcon/ sung by Ray L. Falcon)

1.6.10

EP 45rpm Concèntric 6050-UC (1967)

Cara 1: Sa cançó de Son Coletes
Cara 2: Inventari de tardor/ Mai de mais

Lletra i música: Guillem d'Efak
Arranjaments i direcció musical: Francesc Burrull

Inventari de tardor

"L'any 1450 els pagesos mallorquins, farts de treballar sense sortir de deutes, iniciaren una marxa sobre Ciutat, acabdillats pel manacorí Simón Tort Ballester. 'Lo Grand e General Consell' havia deixat de ser representatiu i actuava segons els interessos dels que avui anomenaríem 'Grups de pressió'.
Tres anys durà la lluita, sense que mai no es posés en qüestió la legitimitat del poder reial pels revoltats, els quals finalment foren retuts per tropes mercenàries, els tristament cèlebres 'Sacamanos'.
SA CANÇÓ DE SON COLETES conta i canta aquests fets amb rigor històric: cada nom propi, cada esdeveniments i el patètic balanç els trobarem a qualsevol manual d'història mallorquina, jo no m'he tret res del cap; tan sols la tonada i la pregària final que se'm va acudir a Son Coletes, el cementiri del meu poble, Manacor. Bon lloc per a pregar, un cementiri, i per a meditar també.
Els joves podran desembafar-se escoltant, i ballant INVENTARI DE TARDOR.
Per acabar sentint una tonada mallorquina molt antiga i molt humil. Una tonada que canten les nostres dones de la pagesia per acompanyar les feines més senzilles que es poden fer a fora vila: MAI DE MAIS.
Pur 'folk-song', si se'm permet d'emprar un mot snob i, per això, eficaç.
Sempre vostre,

GUILLEM D'EFAK"

10.5.10

ELS XOCS
EP 45rpm Concèntric 6039-XC (1966)

Cara A: Plora per ells (Piangi con me) (Mongol-Shapiro)/ Més enllà (Milk cow blues) (J.Estes)
Cara B: Els bons temps, on han anat? (Where have all the times gone?) (R.Davies)/ Tot negre (Paint it black) (Jagger-Richards)

Adaptacions: Ramon Folch i Camarasa
Fotografia: Joaquim Soler
Portada: Antoni Pons
Gravació: Daniel Carbonell

Els Xocs

The RokesLet's live for today (Piangi con me) (1966)

1.5.10

ANTONI PARERA FONS
Del V Festival Internacional de la Canción de Mallorca 1968
SG 45rpm Regal Emi SCDL 69.030

Cara 1: M'és ben igual (Del V Festival Internacional de Mallorca, 1968) (A. Mus y A. Parera Fons) (Cantado en mallorquín)
Cara 2: Calla, no diguis res... (A. Mus y A. Parera Fons) (Cantado en mallorquín)

M'és ben igual

Transparències (IB3, 14/12/2009)

20.4.10

JOSEP  M. ANDREU
"ELS POETES DIUEN LES SEVES CANÇONS"
EP 45 rpm DDC 113 (1968)

"Com el vent"

Arranjaments i direcció: Lleó Borrell
Productors: DDC
Fotografia: J.Fornas

15.4.10

RUDY VENTURA

[CAT] Jaume "Rudy" Ventura (Canet de Mar, 1926-Barcelona, 2009) és un dels trompetistes més coneguts del país. Ventura va formar-se en les grans orquestres del moment i entre els anys 50 i 60 va gravar una gran quantitat d'EPs per a Columbia i Vergara i, en els 70, per Belter entre d'altres, acompanyat pel seu propi conjunt. El primer gran èxit popular de la cançó en català va ser, precisament, la versió que cantava Rudy Ventura del "Mustapha" de Bob Azzam amb l'orquestra de Josep Solà (Mollet del Vallès, 1930) el 1960. El "Mustafà", un txa-txa-txa amb aires orientals, va convertir-se en la "cançó de l'estiu", un concepte poc refinat però que feia sonar el català a les ballarugues més animades.
La discografia de Rudy Ventura, des dels 50 fins als 80, és extensíssima i s'hi troba de tot: des de versions instrumentals d'èxits cinematogràfics (Los cañones de Navarone, Doctor Zhivago, Cantinflas, El día más largo, Zorba el griego, Bonnie and Clyde...), passant pels balls de moda de cada moment (txa-txa-txa, twist, yenka, rush, surf, ritmes llatins, soul i funk estripadíssim per a les boîtes de la Costa Brava), fil musical de xiringuito, fins a les melodies de moda ("La pachanga", "El borriquito", "Raska yu", "Cuando calienta el sol", "Sugar, sugar", "Estraños en la noche", "Bang bang") i els èxits dels festivals de San Remo i de la Canción Mediterránea. També va gravar cançons tradionals catalanes ("L'emigrant", "Cançó de traginers", "El cant dels ocells") i dedicades a la ciutat de Barcelona ("Recordant la Monyos", "Les rambles", "Barcelona és bona", "La font del gat"), a la situació política del moment ("Ja tenim l'Estatut", "El ball de l'Estatut") i l'himne de les penyes pel qual és recordat com el "trompetista del Barça", "Endavant Barça". Rudy Ventura també va col·laborar en gravacions d'altres músics, com en el cas del LP d'Evolution (1970), en el qual la discogràfica va decidir incloure la seva trompeta per donar-li un aire més soul aprofitant les modes de l'època, i va formar part de diversos grups, entre els quals hi ha Frank Miller y sus Hispania Soul (darrera de qui se sospita que hi havia el mateix Ventura) o bé els Ten Tops, una mena de conjut "fantasma" de versions i amb algunes composicions pròpies signades per uns tals "Ventura - Llenas" i "Ray L. Falcon" (Rudy Ventura i Ramon Llenas Falcó). Tot plegat, un munt de discos i un munt d'estils diferents i, per això mateix, un intèrpret d'una gran solvència i difícil de classificar i que, malgrat la popularitat del personatge, potser no ha tingut el prestigi i el reconeixement que altres músics professionals coetanis han assolit, almenys en vida.


[CAST] Jaume "Rudy" Ventura (Canet de Mar, 1926-Barcelona, 2009) es uno de los trompetistas más conocidos del país. Ventura se formó en las grandes orquestras del momento y entre los años 50 y 60 gravó un gran número de EPs para Columbia y Vergara y, en los 70, para Belter, entre otras compañías, acompañado de su propio conjunto. El primer gran éxito popular de la canción en catalán fue, precisamente, la versión que cantaba Rudy Ventura del "Mustapha" de Bob Azzam con la orquestra de Josep Solà (Mollet del Vallès, 1930) en 1960. El "Mustafà", un cha-cha-cha con aires orientales, se convirtió en la "canción del verano", un concepto poco refinado pero que hizo sonar el catalán en los jolgorios más animados.
La discografía de Rudy Ventura, desde los 50 hasta los 80, es extensísima y hay de todo: desde versiones instrumentales de éxitos cinematográficos (Los cañones de Navarone, Doctor Zhivago, Cantinflas, El día más largo, Zorba el griego, Bonnie and Clyde...), pasando por los bailes de moda de cada momento (cha-cha-cha, twist, yenka, rush, surf, ritmos latinos, soul y funk atolondradísimos para las boîtes de la Costa Brava), hilo musical de chiringuito, hasta las melodías de moda ("La pachanga", "El borriquito", "Raska yu", "Cuando calienta el sol", "Sugar, sugar", "Estraños en la noche", "Bang bang") y los éxitos de los festivales de San Remo u de la Canción Mediterránea. También grabó canciones tradicionales catalanas ("L'emigrant", "Cançó de traginers", "El cant dels ocells") y dedicadas a la ciudad de Barcelona ("Recordant la Monyos", "Les rambles", "Barcelona és bona", "La font del gat"), a la situación política del momento ("Ja tenim l'Estatut", "El ball de l'Estatut") y al himno de las peñas por el cual es recordado como el "trompetista del Barça", "Endavant Barça". Rudy Ventura también colaboró en grabaciones de otros músicos como, por ejemplo, el LP de Evolution (1970), en el cual la discográfica decidió incluir su trompeta para darle un aire más soul aprovechando las modas de la época; y formó parte de diversidad de grupos com Frank Miller y sus Hispania Soul (detrás de quien se sospecha que estaba el mismo Rudy Ventura) o bien los Ten Tops, una especie de grupo "fantasma" de versiones y con alguna composición propia firmadas por "Ventura-Llenas" y "Ray L. Falcon" (Rudy Ventura y Ramon Llenas Falcó). En total, un montón de discos y un montón de estilos diferentes y, por esa misma razón, un intérprete de gran solvencia y de difícil clasificación y que, a pesar de la popularidad del personaje, quizás no haya obtenido el prestigio y el reconocimiento que otros músicos profesionales coetaneos suyos hayan tenido, almenos en vida.

[ENG] Jaume "Rudy" Ventura (Canet de Mar, 1926, Barcelona, 2009) was one of the most well-known trumpeter in Catalonia. He began his career in the great orchestras in the 50's. Ventura's first recordings appeared in Columbia and Vergara labels between the lastest 50's and 60's, and in Belter label, in the 70's. In those records he played with his own band.The first great Catalan hit was the Ventura's cover of "Mustapha" by Bob Azzam, in 1960 with the Josep Solà's orchestra.
Rudy Ventura's discography, from 50's to 80's, is very vast ans contains instrumental covers from successful films (The Guns of Navarone, Doctor Zhivago, Cantinflas, The Longest Day, Zorba the Greek, Bonnie and Clyde ...), dances in fashion (cha-cha-cha, twist, yenka, rush, surf, Latin rhythms, mad soul and funk made for Costa Brava's boîtes), music for chiringuitos, well-known tunes ("La Pachanga", "El borriquito", "Raska yu","Cuando calienta el sol",  "Sugar, Sugar ","Strangers in the night ","Bang bang") and the winner songs of the festivals of San Remo or the Mediterranean Song. He also recorded Catalan folk songs ("L'emigrant", "Cançó de traginers", "El cant dels ocells") and dedicated to the city of Barcelona ("Recordant la Monyos", "Les Rambles", "Barcelona és bona", "La font del gat"), or to the current political situation ("Ja tenim l'Estatut", "El ball de l'Estatut") and the hymn of the Barcelona F.C. fan club, which is remembered as the "trumpeter of Barça", "Endavant Barça". Rudy Ventura also played on recordings by other musicians such as, for example, the Evolution's LP (1970), and he was part of groups as Frank Miller y sus Hispania Soul or the Ten Tops.


Rudy Ventura - Pulga de Tijuana (Herb Alpert) (1966)

Més Rudy Ventura/ Más Rudy Ventura/ More Rudy Ventura