ALTRES LÍMITS/ THE OUTER LIMITS:
Shelly y La Nueva Generación - I'm just a fool (1968)

28.6.09

Florenci Mauné i Marimont (1925-1995)

El seu prestigi com a músic i compositor és recordat, encara, per molts afeccionats i companys de professió; parlem, naturalment, d’en Florenci Mauné.
Neix a Figueres el 18 de Juliol de 1925 i mor a la mateixa ciutat el 13 de Juliol de 1995, als 69 anys. El seu pare era en Carles Mauné i Alay. També fou músic i compositor, tocava molt bé el saxofon i el clarinet. Seguim parlant d’en Mauné; als 8 anys inicià els seus primers passos musicals a l’Escola del Casino Menestral, té com a mestre de solfeig i piano, el prestigiós pianista, Sr. Josep Passolas. De ben jove en Florenci demostrà una gran inquietud per la composició, naturalment de sardanes i el seu pare li digué d’anar amb el mestre Josep Blanch i Reynalt, destacat músic i compositor de Castelló d’Empúries, un cop per setmana i amb la seva bicicleta (vehicle de l’època) en Mauné rep les primeres lliçons d’harmonia, contrapunt i fuga, elements indispensables per a tot bon compositor. Al mateix temps, el mestre Blanch, l’alliçonà amb el fiscorn. La seva primera sardana l’escriu l’any 1944, tenia 19 anys i li posa per títol Nostra Dansa, nom de la Colla Sardanista de Figueres de la qual ell formava part com a ballaire, participant amb molts d’èxits amb concursos, destacant sobre tot, per la facilitat que tenia en Florenci en resoldre o, millor dit, treure les sardanes revesses.

Trajectòria artística Musical
Quan tenia 16 anys formà l’orquestrina Moyambos junt amb uns quants estudiants, amics d’institut i també músics, la qual tenia la següent formació: piano i director Florenci Mauné, 1ª trompeta Josep Pallisera, 2ª trompeta Joan Falgarona, 3ª trompeta Pontonet, trombó Pérez, contrabaix Jové i 1er saxo tenor Agapit Torrent. Més endavant l’Agapit esdevingué un dels músics més estilistes del seu temps, destacant sobre tot les seves magnífiques interpretacions de saxo i violí. Tornem a parlar d’en Florenci; ben aviat el seu pare l’incorporà a la Cobla-Orquestra Antiga Pep, hi restà uns 4 o 5 anys. Un bon dia és cridat a formar part de la gran Cobla-Orquestra Caravana de Torroella de Montgrí, com a pianista, trombó de pistons i Director, tasca la qual desenvolupà amb molta dignitat. Després va venir l'Orquetra Costa Brava de Palafrugell, una nova formació que sorgí amb molta empenta l’any 1956; allí fou on Mauné es consagrà com a director i arranjador. Sempre dirigia els concerts clàssics amb els ulls tancats. Fou un innovador, un músic excel·lent, millor persona i un treballador infatigable.

Mauné i els seus Dinàmics
Una de les facetes de la qual m’agradaria parlar, i molt, és del destacat conjunt anomenat Mauné i els seus Dinàmics, fundat l’any 1965. Els components inicials eren tots uns excel·lents músics: Florenci Mauné piano-teclat, director i arranjador, Joan Puig cantant, saxo alt, guitarra i tenora, Eduard Pomés saxo-tenor, i el bateria era en Toni Gadea (tenia 15 anys i ja era un crack) els seus solos eren únics, tocava a més de les baquetes, amb les mans, els punys, els peus, les sabates... una cosa mai vista. Al baix elèctric hi trobem en Josep Joli i Blanch, autor d’aquestes sinceres ratlles.
Abans de tancar la paradeta, vull fer menció de la gran vista comercial que tingué en Mauné. Fou el pioner en portar dos teclats i d’incorporar la tenora a la música ballable, creant arranjaments de cobla-fusió.

Salvador Escamilla-Mauné (1966)

Mauné i els seus Dinàmics. Postal promocional (1966)


Sardanes destacades del Mestre

"El 10 de gener", "El mercat dels tortells" (dedicada al poble de Bàscara), "Isabel" (dedicada a la seva esposa), "Com tu la volies" (composada amb motiu del naixement de la seva filla Montserrat), "El Salt de la Reina", "L’Aplec de Figueres", "El bullici de Santa Creu", "Els de ca la Gràcia" (obligada de Cobla i dedicada a la familia de Vilamacolum d’on provenia el seu pare), "El joguet dels avis", "Encara hi sóc", i un llarg etcètera.
També cal destacar alguns ballables que composà, com el bolero "Cadaqués", "Tres Perlas", gravat pel Trio Paraguaià : Digno García i sus Carios i "Som Catalans", número modern de l’època, el qual va servir per enregistrar dos singles anomenats Tenora 66.
Podria afegir moltes més vivències i anècdotes, però no hi tant de temps per tot el que us podria explicar.
Només em resta, en nom de la família, agrair a l’Ajuntament de Vilafant el record que ha tingut en la persona de Florenci Mauné en el 10è aniversari de la seva mort. JOSEP JOLI I BLANCH

Text i materials cedits per Montserrat Mauné

Mauné i els seus Dinàmics


Destino, 1515 (Barcelona, 20/8/1966).
DISCOS. "Tenora 66": Mauné i els seus Dinàmics, -Disco "Edigsa" núm. C.M.146

He aquí una buena idea. Ahora que es tan corriente ver adaptadas obras clásicas al moderno lenguaje musical popular, practicar una incursión por los terrenos de la sardanística tradicional es una empresa que encierra un considerable caudal de auto-estímulos. Este grupo, que se titula "Mauné i els seus Dinàmics" y que es nuevo en la discografia catalana, ha afrontado resuletamente esta labor de adaptación, por primera vez en lo que a nuestras noticias alcanza. Se han elegido cuatro títulos tan familiares como "Per tu ploro", "Pel teu amor (Rosor)", "L'Emigrant" y "La Santa Espina" y se han puesto manos a la obra.
Y de esta obra, lo que más aplauso merece es la iniciativa. Mauné (y sus "Dinámicos") ha demostrado que estas adaptaciones se pueden hacer con dignidad y abre el camino para que otros se aventuren también por él. Quien venga detrás de Mauné haría bien teniendo en cuenta que respetar una partitura ajena no consisete mayormente (en estos casos) en sujetarse lo más posible a su línea melódica sino en conservar su esencia; que para una adaptación de este tipo es preciso un poderoso espíritu creador con que edificar una valiosa interpretación propia sobre las bases de la obra original; que para realizar con eficacia una empresa de tal naturaleza no basta con no desafinar sino que es indispensable una muy vasta dotación técnica y artística; para que suene a música realmente actual, que ésta es justamente la razón de toda la labor, ha de ser música joven, situada en cualquier vertiente artística pero rabiosamente moderna. En fin, un detalle práctico que también ayuda mucho (y esto corresponde a la editora) es que el orden de los títulos según se lee en la funda y en la etiqueta del disco venga a coincidir exactamente con el E que se escucha en realidad.
En suma, una buena idea que puede abrir camino a otras realizaciones mejores. El disco, de cualquier manera, encierra interés por si mismo y su audición nos proporciona una grata experiencia. ALBERTO MALLOFRÉ

Destino, 1519 (Barcelona, 17/9/1966)
ESPECTÁCULO CATALÁN EN TELEVISIÓN ESPAÑOLA


Desde hace unos años, Televisión Española acostumbra transmitir durante las fiestas de la Merced -festejos con aires y rango de fiesta manyor- varios programas dedicados a Cataluña, y, en especial, a Barcelona. Suele ocurrir que lo que podríamos denominar producción televisiva de la Ciudad Condal se reúne, se agrupa y plasma en la pequeña pantalla, algo así como una obra representativa de lo nuestro, de lo que es y ha de ser denominador común de todos los barceloneses, de los de fuera y de los de dentro: el barcelonismo.
Normalmente, una vez cada mes, Televisión Española dedica un espacio al teatro catalán; pero en esta ocasión, utilizando el mismo equipo realizador, se ha creído más oportuno, más multitudinario elaborar un espectáculo de los denominados "show" en el que intervienen un buen número de cantantes y actores de aquí. Está previsto que esta emisión especial sea transmitida -salvo contingencias de última hora- el mismo día de la Merced o, de lo contrario, en el espacio destinado al "Teatro catalán", el día 27, a las cinco de la tarde.
Se denomina "Barcelona, de la muntanya a la mar" y es su autor Jaime Picas. Es, como ya hemos dicho antes, un espectáculo literario-musical, escrito exclusivamente en lengua catalana. Se intercalan textos de Josep Carner, López-Picó y Jordi Sarsanedas. Se ofrece algo, también magníficamente conseguido, como es el "auca" que dedicó Josep Carner a Gaudí. Va ilustrada con diapositivas de García Montserrat. Se encargan de recitar los textos antes aludidos Carme Fortuny y Vicens Manel Domènech.
El "show" cuenta con unos actores invitados que, en este caso, son Jordi Torras, Rafael Anglada y Jaume Pla; tres personajes, sobradamente conocidos del mundillo televisivo catalán, cuyas cualidades artísticas, que admiramos sinceramente, no será necesario glosar aquí. Estos tres, pues, sentados cómodamente constituyen el "leit motiv" de toda la trama, replea de actuaciones de conjuntos y solistas.
Creo que es un gran acierto el guión y que no deja de tener su sabor auténticamente barcelonés con la glosa sobre algunos de los pensamientos de dos ilustres figuras de la mundología de nuestra ciudad de principios de siglo: Albert Llanas y Pompeu Gener. Estas figuras, y los antes mencionados Josep Carner, López-Picó y Jordi Sarsanedas otorgan una calidad y una grandeza literarias al guión que no han de pasar inadvertidas de los telespectadores, en especial de los afincados en el nordeste español.
La parte musical corre a cargo de Guillermina Mota, Joan Manel Tarrats, Guillem d'Efak y Francesc Pi de la Serra. Concretamente, Frances Pi de la Serra y Guillermina Mota interpretan las melodías de su repertorio que mayor popularidad han alcanzado: "L'home del carrer" y "Els esnobs".
Como conjuntos señalamos a "Els joglars", "Dodó Escolá" y "Mauné i els seus dinamik's"; este último un conjunto ye-yé catalán que ha incorporado en sus actuaciones la "tenora" de las coblas de sardanas. Mauné ha demostrado que con la "tenora" también se puede ser ye-yé. Interpreta, de un modo preferente, canciones populares catalanas con ritmo moderno y dinámico.
El decorado, según realización de Manuel Benet, está constituido por una serie de aspectos típicos barceloneses que ambientan las actuaciones de los cantantes. Lo completan un grupo de fotografías de Barcelona, de García Montserrat y Orriols.
Con este programa especial, la Ciudad Condal dará a conocer parte de su vitalidad artística de nuestros días; un "show" auténticamente nuestro, en catalán, y que se denomina "Barcelona, de la muntanya a la mar". JORGE BONET ROVIRA

Setmanari català (Barcelona, 4/11/1966)
TANT SI ES VOL COM SI NO ES VOL

Potser ja ho heu llegit en alguna publicació parisenca. Si és així, ens heu "aixafat la guitarra". Si no ho heu llegit, assabenteu-vos-en: el ball de moda al París tardoral és la "brava". És lògic que el nom us soni. Ve de l'adjectiu amb el qual el periodista Ferran Agulló -sembla que fou ell- batejà les que sempre havien estat les "marines" de l'Empordà i de la Selva. Volem dir que això de la "brava" els qui s'ho han inventat ho fan venir, segons diuen, de la Costa Brava. No sabem com es balla ni quin és el seu ritme. Una certa lògica hauria aconsellat als creadors de la "brava" inspirant-se en el "tot són pops, tot són pops" de la sardana. Però, aneu-ho a saber! Si ens diuen que la "brava" -que els francesos deuen pronunciar "la bravàs"- s'assembla a la "java", també ens ho creuríem. El cas és aquest: fa anys, en Xavier Cugat, a la Monumental de Barcelona, tocà amb la seva orquestra, nodrida i ben cnonjuntada, un "Juny" novellament orquestrat pel "rei" bisbalenc de la rumba, que sonava d'allò més bé i que féu alçar dret fins i tot el públic de l'"andana". Després, en Cugat cometé la imprudència de dir que volia popularitzar mundialment la sardana, se li va tirar una pila de gent a sobre i tot se n'anà en orri. La sardana és "intocable". O, en tot cas, ho és a criteri de molts, per a qualsevol conjunt que no estigui integrat per les tenores, els tibles, el flabiol i el tamborí, els trombons, el fiscorn, les trompetes i el contrabaix de consuetud. Ara mateix, el mestre de música i compositor de sardanes de Figueres, senyor Mauné, que formà un excel·lent conjunt modern amb tres o quatre músics més, que solia actuar, l'estiu passat, a "La Raqueta" de Tamariu, i que ha gravat un disc en el qual es pren certes gracioses i anodines llibertats amb "La Santa Espina", "Per tu ploro", "L'Emigrant" i "Pel teu amor" -vulgarment coneguda per "Rosó"- ha aixecat una polseguera que l'està enterrant viu. Hi ha qui li llança:
-No ho faries, no, amb les teves sardanes, això que has fet amb la "música sagrada" dels catalans!
El pobre senyor Mauné no es cansa de repetir que, si tingués la sort que les seves sardanes fossin tan populars com les composicions esmentades, no s'hi hauria pensat gens a posar-les "en solfa" de la que es gasta avui.
-Si precisament -diu l'home- quan a "La Raqueta" venien els xicots joves a ballar i sentien els nous arranjaments deien: "Ai, carat! Això és allò que en diuen "L'Emigrant"? Doncs mira, no està gens malament!"
Amb la qual cosa, el senyor Mauné de Figueres pretén convèncer els seus detractors que no ha fet res més que contribuir a la divulgació d'una música ben nostra entre la joventut que no en tenia ni tan sols notícia i que, perquè les coses no morin, cal que evolucionin. Però, ca barret!
Doncs bé: ja tenim la "brava" entre cap i coll. I ara què passarà? Ja us ho direm: que si la "brava" "enganxa" a París, l'any que ve la veurem ballar tranquil·lament a la Costa ídem.

Materials cedits per Montserrat Mauné
Transcripcions per 45rpm

21.6.09

MÀQUINA! -- Barcelona, Discos Als 4 Vents (Hogar del Libro, S.A.)/Diàbolo.
Distribució Concèntric (1969) DB 1 S

Cara A: Lands of perfection (J.Batiste-E.Herrera)
Cara B: Let's get smashed (E.Herrera)

Arranjaments: E. Herrera
Disseny: Jordi Batiste
Fotos: Batiste-Villier
Edita: Discos "Als 4 Vents" (Hogar del Libro, S.A.)

.....................................
MÀQUINA! 2 -- Barcelona, Diàbolo (1969) SN 20307

Cara A: Look away your happiness (J.Batiste-E.Herrera)
Cara B: Earth's daughter (J.Batiste-E.Herrera)


......................................

20.6.09

Màquina!

[CAT] [...] de la dissolució del Grup de Folk ocorreguda a finals de 1968 van sorgir algunes de les figures més destacades de la música progressiva catalana (Sisa, Pau Riba, Albert i Jordi Batiste).
Des de l'Hogar del Libro de Barcelona, llibreria de la qual era propietari l'Àngel Fàbregas, s'havia donat suport a la popularització i la modernització de grups com Música Dispersa, havent creat per a aquesta finalitat el segell discogràfic Als 4 Vents, des del qual van editar-se la majoria de les seves gravacions. Posteriorment va fundar Diábolo, discogràfica amb la qual va donar sortida a gran part dels vinils dels grups progressius del moment. Va ser Àngel Fàbregas qui més se la va jugar, des del punt de vista econòmic, per totes aquelles noves formes musicals provinents del mercat anglosaxó.
Per tal d'encendre la metxa d'aquell moviment post-hippie -dins la foscor de l'Espanya franquista tot arribava sempre tard- van comptar amb l'ajuda impagable, l'assessorament i la il·lusió de dos joves: Enric Herrera i Jordi Batiste. Els dos compartien actuacions i gravacions amb artistes d'Als 4 Vents, ja fos com a acompanyants, en el cas d'en Sisa i formant part del seu grup La Companyia S.L., o com a músics d'estudi amb Els Sapastres o amb la gravació del mític disc Miniatura, on trobem la col·laboració de tots aquells que més tard serien membres de Màquina!: Herrera, Batiste, Luigi i Tapi.[...]
De la suma d'aquestes tres personalitats: Àngel Fàbregas amb l'aportació material i econòmica, del bon criteri i dels coneixements musicals de l'Enric i conceptuals i escenogràfics d'en Jordi hauria de néixer un dels conjunts més originals i recordats del rock ibèric: Màquina! reconeguts unànimament com als pioners de la música progressiva de l'Estat espanyol.[...]
Els Màquina! sempre van cantar en anglès. Van optar per aquesta llengua des d'un bon principi perquè tenien la intenció d'obrir-se camí en altres mercats.[...]
El seu nom, Màquina! -s'escrivia d'aquesta manera-, ni provenia ni tenia res a veure amb estils de música ni tan sols es referia a cap mecanisme o maquinària. Senzillament es tractava d'un interjecció que s'utilitzava a la mili que era "¡Máquina! Dos cafés! i que el seu significat era alguna cosa semblant a "fes-te fotre". En escollir-lo van tenir en compte que es pogués escriure tant en català com en castellà, és a dir, que fos bilingüe. [...] Les seves referències musicals de llavors eren, sobretot, Julie Driscoll i Brian Auger's Trinity, a més dels omnipresents Beatles i els Stones. Dels grups nacionals coetanis, es consideraven més a prop d'un "conjunt sevillà que s'anomena Smash" o de Los Buenos que no de Relámpagos, Bravos, Pekenikes o Canarios. [...]

Fermí Puig dins de Màquina!... Funciona! (Barcelona, Wah Wah Records Supersonic Sounds, 2004 LPS015 Limited edition)

[CAST] [...] de la disolución del Grup de Folk sucedida a finales de 1968 surgieron algunas de las figuras más destacadas del progresismo musical catalán (Sisa, Pau Riba, Albert y Jordi Batiste).
Desde el Hogar del Libro de Barcelona, librería de la que era propietario Àngel Fàbregas, se había apoyado la popularización y modernización del citado grupo [Música Dispersa], creando para ello el sello discográfico Als 4 Vents desde el que editó la mayorías de sus grabaciones. Después fundó Diábolo y dio salida a gran parte de los vinilos de los conjuntos progresivos. Él fue quien más se la jugó, económicament hablando, por aquellas nuevas formas musicales que provenían del mercado anglosajón.
Pero para encender la mecha de aquel movimiento post-hippie -en la oscura España de entonces todo llegaba siempre con retraso- contó con la ayuda impagable, asesoramiento e ilusión de dos jóvenes: Enric Herrera y Jordi Batiste. Ambos compartían actuaciones y grabaciones de artistas de Als 4 Vents, bien como acompañantes, caso Sisa, formando parte de su grupo llamado La Companyia SL bien como músicos de estudio como con Els Sapastres -en su "Canciones del amor prohibido- o en la grabación del mítico disco Miniatura donde ya encontramos la colaboración de todos los que más tarde serían miembros de Màquina!: Herrera, Bastiste, Luigi y Tapi.[...]
De la suma de estas tres personalidades: Àngel Fàbregas con su aportación material y económica, del buen criterio y los conocimientos del pentagrama de Enric y la conceptual y escenográfica de Jordi nacería uno de los conjuntos más originales y recordados del rock ibérico: Màquina! unánimemente reconocidos como los pioneros de la música progresiva del estado español.[...]
Los Màquina! cantaron siempre en inglés. En un principio ya optaron por esta lengua porque tenían la intención de abrirse camino en otros mercados y esa era sin duda una buena opción para conseguirlo. [...]
Su nombre Màquina! -se escribía así-, ni provenía ni tenía nada que ver con estilos de música; tampoco se refería a ningún mecanismo o maquinaria. Simplemente se trataba de una interjección que se usaba en la mili que era "¡Máquina! Dos cafés" y que venía a significar algo así como "¡toma, se te van a tirar! (ahora se acompañaría con el gesto característico de mover ostensiblemente la mano con el pulgar y el meñique extendidos). Al escogerlo tuvieron en cuenta que se pudiera escribir tanto en catalán como en castellano, es decir, que fuera bilingüe.[...]
Sus referencias musicales de aquel entonces era sobre todo Julie Driscoll y Brian Auger además de los omnipresentes Beatles y Stones. De los nacionales declaran que se encuentran más cerca de un "conjunto sevillano que se llama Smash" o de Los Buenos que no de Relámpagos, Bravos, Pekenikes o Canarios.[...]


Fermí Puig dentro de Màquina!... Funciona! (Barcelona, Wah Wah Records Supersonic Sounds, 2004 LPS015 Limited edition)


[ENG] In the 1960's Barcelona many folk artists and bands joined efforts in a association that was known as Grup de Folk (Folk Group). In 1968 the group was broken, and many of its former associates became the most inventive figures in the bourgeoning catalan progressive scene of the era, among them Sisa, Pau Riba, Enric Herrera, Albert Batiste and his brother Jordi Batiste.
A big part of the musical scene in Barcelona was supported by Àngel Fàbregas and his Hogar del Libro book store. Fàbregas had created the Als 4 Vents record label, which had produced most of the recordings by the Grup de Folk associates. Fàbregas also created the Diábolo label, and it was around it that the catalan progressive scene was born. He was the man who risked the money to produce a local version of the avantgarde sound that was happening in the british scene, and to light the way through that post-hippie movement in the darkness of a country, Spain, where everything came later than everywhere else. To do do, he counted on the valuable help of two youngsters: Enric Herrera and Jordi Batiste. They were both session studio instrumentists and stage backing musicians for the Als 4 Vents act like Sisa (who was backed on stage by La Companyia, S.L., of which our two friends were members) or Els Sapastres, on whose recordings they played an important roles both musicians and arrangers. Jordi Batiste and Enric Herrera are also present in the recording of the Miniatura 7" by Sisa/Albert Batiste/Pau Riba/Cachas [...]
Three factors met: Fàbregas will and money, Herrera's musical knownledge and Jordi's conceptual vision, giving birth to the most exciting progressive experience on the history of Spanish rock: Màquina![...]
Màquina! always sang in English. They chose that language because had the intention of making career in the international scene and that was a good starting point. [...]
Their name Màquina! (Machine!, with an exclamation mark that often fell off on the prints) had nothing in common with the worlds of music, and wasn't either relative to any mechanical gimmick. It was taken from an expression commonly used by those doing the military service that said "¡Máquina! Dos cafés" (¡Machine! Two coffes") and was used to mean something clos to "fuck you". The name was thought to be useful in borh catalan ans spanish language
[...] Their initial influences were Julie Driscoll and Brian Auger's Trinity, The Beatles and the Stones. Among their autoctone contemporanies they felt closer to new bands like "a band from Sevilla named Smash" or Los Buenos rather than to bigger acts like Relámpagos, Pekenikes, Bravos or Canarios.[...]


Fermí Puig adapted to English by Marc Argenter, Màquina!... Funciona! (Barcelona, Wah Wah Records Supersonic Sounds, 2004 LPS015 Limited edition)










Diferents formacions de Màquina!/ Diferentes formaciones de Màquina!/ Màquina! Line-ups:



MAQUINA I (Estiu 1969-Hivern 1969/Verano 1969-Invierno 1969/Summer 1969-Winter 1969)

Luis Cabanach "Luigi" - Guitarra/Guitar
Jordi Batiste - Baix/Bajo/Bass guitar-Veu/Voz/Voices
Enric Herrera - Teclats i orgue/Teclados y órgano/Keyboard and organ
Santiago "Jackie" García - Bateria/Batería/Drums
MAQUINA II (Hivern 1969-Maig 1970/Invierno 1969-Mayo 1970/Winter 1969-May 1970)

Luis Cabanach "Luigi" - Guitarra/Guitar
Jordi Batiste - Baix/Bajo/Bass guitar-Veu/Voz/Voices
Enric Herrera - Teclats i orgue/Teclados y órgano/Keyboard and organ
Josep Maria Vilaseca "Tapiolas" - Bateria/Batería/Drums
MAQUINA III (Maig 1979/Mayo 1970/May 1970)
Luis Cabanach "Luigi" - Guitarra i baix/Guitarra y bajo/Guitar and bass guitar
Jordi Batiste - Baix i veu/Bajo y voz/Bass guitar and voices
Enric Herrera - Teclats i orgue/Teclados y órgano/Keyboard and organ
Josep Maria Vilaseca "Tapiolas" - Bateria/Batería/Drums
Josep Maria Paris - Guitarra/Guitar

MAQUINA IV (Maig-Agost 1971/Mayo-Agosto 1971/May-August 1970)

Luis Cabanach "Luigi" -Baix i veu/Bajo y voz/Bass guitar and voices
Josep Maria Paris - Guitarra/Guitar
Enric Herrera - Teclats i orgue/Teclados y órgano/Keyboard and organ
Josep Maria Vilaseca "Tapiolas" - Bateria/Batería/Drums

MAQUINA V (Octubre 1970-Gener 1971/Octubre 1970-Enero 1971/October 1970-January 1971)

Luis Cabanach "Luigi" - Baix i guitarra/Bajo y guitarra/ Bass guitar and guitar
Josep Maria Paris - Guitarra/Guitar
Josep Maria Vilaseca "Tapiolas" - Bateria/Batería/Drums

MAQUINA VI (Gener 1971/Enero 1971/January 1971)

Luis Cabanach "Luigi" - Baix i veu/Bajo y voz/Bass guitar and voices
Josep Maria Pais - Guitarra/Guitar
Josep Maria Vilaseca "Tapiolas" - Bateria/Batería/Drums
Álvaro Is - Orgue/Órgano/Organ

MAQUINA VII (Gener-Febrer 1971/Enero-Febrero 1971/January-February 1971)

Josep Maria Paris - Guitarra/Guitar
Josep Maria Vilaseca "Tapiolas" - Bateria/Batería/Drums
Álvaro Is - Orgue/Órgano/Organ

MAQUINA VIII (Març-Estiu 1971/Marzo-Verano 1971/March-Summer 1971)

Enric Herrera - Teclats i orgue/Teclados y órgano/Keyboard and organ
Emili Baleriola - Guitarra/Guitar
Carles Benavent -Baix/Bajo/Bass guitar
Salvador Font - Bateria/Batería/Drums
Carlos Avallone - Trombó/Trombón/Trombone
Ricardo Solís -Trompeta/Trumpet

MAQUINA IX (Tardor-Hivern 1971-Inicis 1972/Otoño-Invierno 1971-Inicios 1972/Fall-Winter 1971-Early 1972)

Enric Herrera - Teclats i orgue/Teclados y órgano/Keyboard and organ
Emili Baleriola - Guitarra/Guitar
Carles Benavent - Baix/Bajo/Bass guitar
Salvador Font - Bateria/Batería/Drums
Juan Mena - Saxo/Sax
Ramon Mora - Trompeta/Trumpet
Peter Roar - Saxo/Sax
Arta - Veu/Voz/Voices

MAQUINA X (Primavera 1972/Spring 1972)

Enric Herrera - Teclats i orgue/Teclados y órgano/Keyboard and organ
Emili Baleriola - Guitarra/Guitar
Carles Benavent - Baix/Bajo/Bass guitar
Salvador Font - Bateri/Batería/Drums
Juan Mena - Saxo/Sax
Ramon Mora - Trompeta/Trumpet
Peter Roar - Saxo/Sax
Teddy Raster - Veu/Voz/Voices

MAQUINA XI (Maig 1972-Octubre 1972/ Mayo 1972-Octubre1972/ May 1972-October 1972)

Enric Herrera - Teclats i orgue/Teclados y órgano/Keyboard and organ
Emili Baleriola - Guitarra/Guitar
Carles Benavent - Baix/Bajo/Bass guitar
Salvador Font - Bateria/Batería/Drums
Hubert Grillberger - Trompeta/Trumpet
Peter Roar - Saxo/Sax
Jordi Batiste - Veu/Voz/Voices

MAQUINA XII (2003-2004)

Jordi Batiste - Baix i veu/Bajo y voz/Bass guitar and voices
Lluís Cabanach "Luigi" - Guitarra
Toni Saigi - Teclats/Teclados/Keyboards
Quim Vilaplana - Bateria/Batería/Drums