ALTRES LÍMITS/ THE OUTER LIMITS:
Shelly y La Nueva Generación - I'm just a fool (1968)

30.3.09

Oriol Tramvia, Bèstia! (En directe)
-- Barcelona Edigsa/Zeleste (1976)

Cara A: 1. La presó de Lleida/ 2. S'hi pot anar sempre - Rosanna/ 3. Les ferides/ 4. Pallissa ianqui/ 5. Bèstia!


Cara B: 1. Venedor d'amor/ 2. Ariadna/ 3. El pitjor tramvia del món/ 4. La presó de Lleida (2a part)


..........................................

28.3.09

Pan & Regaliz, Pan & Regaliz (1971)

Guillem Paris (veu, flauta)
Alfons “Muiti” Bou (guitarra)
Artur Domingo (baix)
Pedro Van Eeckout (bateria)


Powered by eSnips.com

26.3.09

Bob Dylan, "Tombstone blues"
(Highway 61 revisited, 1965)






15.3.09

Els Tres Tambors (1964-1968)

[CAT]: Entre 1964 i 1968 van funcionar Els Tres Tambors, un grup en què trobem els germans Batiste (Jordi i Albert), que després es van fer populars en altres formacions (Ia & Batiste, Màquina, Música Dispersa...) i que en aquells moments tenien poc més de quinze any. "Volíem ser com els Beatles, en contraposició amb els Setze Jutges, que volien ser com Brassens", afirma Jordi Batiste, que recorda que Els Tres Tambors compartien escenari amb la gent de la Nova Cançó de manera regular: "En general els que ens venien a veure era el públic dels Setze Jutges i la majoria ens acceptava bé, tot i que algunes vegades hi havia gent que es queixava".[...]
Més tard, el grup va començar a actuar al marge d'aquest circuit, però no va tenir gaire relació amb les altres bandes de pop en català. "Amb els que vam tenir més relació va ser amb Los Salvajes, que una vegada em van dir que els interessava molt el que fèiem; per mi ells eren la millor banda del moment". Tota la producció d'Els Tres Tambors va ser en català: "Cantar en la nostra llengua ens venia de tradició familiar. El meu pare era de l'Orfeó de Sants i escrivia
peces teatrals en català; cantar en català, doncs, era el més natural." Els 4 Gats [sic] van gravar l'himne El noi dels cabells llargs, la cançó que més ha transcendit en el temps de tots els temes pop compostos als seixanta [...].

(Enderrock, 87 - Gener 2003)

[CAST]: Entre 1964 y 1968 funcionaron Els Tres Tambors, un grupo en el cual se encontraban los hermanos Batiste (Jordi y Albert), que posteriormente se hicieron populares en otras formaciones (Ia & Batiste, Màquina, Música Dispersa...) y que en aquella época tenian poco más de quince años. "Queríamos ser como los Beatles, en contraposición a los Setze Jutge, que querían ser como Brassens", afirma Jordi Batiste, que recuerda que Els Tres Tambors compartían escenario com la gente de la Nova Cançó de forma regular: "En general los que nos venían a ver era el público de los Setze Jutge y la mayoría nos aceptaba sin problema, aunque a veces había alguien que se quejaba." [...]
Más tarde, el grupo empezó a actuar al marge de este circuito, pero no tuvo demasiada relación con las otras banda de pop en catalán. "Con quienes tuvimos mayor relación fue con Los Salvajes, que una vez me dijeron que les interesaba mucho lo que hacíamos; para mi ellos eran la mejor banda del momento". Toda la producció de Els Tres Tambors se hizo en catalán: "Cantar en nuestra lengua nos venía de tradición familiar. Mi padre era del Orfeó de Sants i escribía piezas tetrales en catalán; cantar en catalán, pues, era lo más natural". Los 4 Gats [sic] grabaron el
himno El noi dels cabells llargs (El chico del pelo largo), la canción que más ha transcendido en el tiempo de todos los temas compuestos en los sesenta [...].

(Enderrock, 87 - Enero 2003)

[ENG]: Els Tres Tambors (1964-1968) was a Catalan band formed by Jordi and Albert Batiste, who, in Seventies, were members of another popular bands as Ia & Batiste, Màquina or Música Dispersa. They wanted to be The Beatles while Nova Cançó's artists wanted to be Brassens, although the Setze Jutges's audience accepted them well. Els Tres Tambors had a good relationship with another Barcelona's band: Los Salvajes, who were very intersted in Els Tres Tambors's work. To Jordi Batiste, Los Salvajes were the best band in the moment.
All their songs were sung in Catalan because that was a very natural option for them: it was their culture language and Batiste's father wrote some pieces for theatre in Catalan. Their most well-known song was El noi dels cabells llargs (The boy with long hair), a real Sixties Catalan hymn.

(Enderrock, 87 - January 2003)
Totes aquelles cançons (TV3, 2004): "1968-1969 - Els temps estan canviant" (#7)

[CAT] Els Tres Tambors: entre els Beatles i Bob Dylan/
[CAST] Els Tres Tambors: entre los Beatles y Bob Dylan/ [ENG] Els Tres Tambors: between The Beatles and Bob Dylan.

Els Tres Tambors
Barcelona, Belter (1966)
EP 51.741

Cara A: Romanço del fill de vídua (Tombstone blues, Bob Dylan-Pere Quart)/ Cançó del noi dels cabells llargs (Els Tres Tambors)
Cara B: Matí (Els Tres Tambors)/ S'ha parat un rellotge (Josep M. Camarasa -Els Tres Tambors)


Els Tres Tambors
Els Tres Tambors
Barcelona, Belter (1968)
EP 51.875

Cara A: Demà/ Estic sol, esperant.
Cara B: Tu i jo caminant per la carretera en aquella hora de la tarda tan dolça i tan amarga/ Invitació a la sardana.

8.3.09

Totes aquelles cançons (TV3, 2004): "1964 - Raimon" (#4)

[CAT] Cantar en català: de la clandestinitat a la moda/
[CAST] Cantar en catalán: de la clandestinidad a la moda/ [ENG] Singing in Catalan: from secrecy to being fashionable.

JUAN & JUNIOR - A dos niñas/ A dues nenes
Madrid, Novola (1967)

Cara A: A dues nenes (versió en català/versión en catalán/Catalan version A dos niñas) (Juan & Junior)
Cara B: Tres días (Juan & Junior)

AUTE - AUTE EN CATALÁN
(Versión original en catalán)
RCA, 1967


Cara A: Al·leluia nº 1 (Aute) Versió catalana (versión catalana/Catalan version): J. M. Andreu-Aute
Cara B: Roig damunt el negre (Aute) Versió catalana (versión catalana/Catalan version): J. M. Andreu-Aute


Aute en catalán
LOS RELÁMPAGOS - Nit de llampecs
Madrid, Novola (1965)

Cara A: Nit de llampecs (Pablo Herrero)
Cara B: Seguidillas (Pablo Herrero)

7.3.09

LOS RELÁMPAGOS


[CAT] Format a Madrid el 1961, inicialment, com a Dick y Los Relámpagos, a partir de 1962 i després d'haver gravat el seu primer EP (Los Vikingos), el grup va escurçar-se el nom i va convertir-se en Los Relámpagos. Es declarava admirador del grup de rock instrumental Johnny and The Hurricanes i, de fet, va ser el grup español més similar en sonoritat i estètica a la banda nord-americana. També va rebre influències de The Shadows, Dick Dale and The Del Tones i va esdevenir la banda rival de Los Pekenikes.
Los Relámpagos tenien un estil propi ja que reinterpretaven clàssics de la música espanyola com Albéniz o Granados i cançons populars amb instruments moderns (orgue, guitarres i baix elèctrics i bateria), que ballava el públic més jove del moment. "Nit de llampecs" és un d'aquestes temes, tocat a ritme de sardana.
Originalment, Los Relámpagos estava format per Pablo Herrero (orgue elèctric), José Luis Armenteros (guitarra solista), Ignacio Sánchez Campins (guitarra rítmica), Juanjo Sánchez Campins (baix) i Ricardo López Fuster (bateria).
A més d'haver acompanyat Miguel Ríos i Juan Pardo, cap a finals dels seixanta, Pablo Herrero i José Luis Armenteros van compondre i produir alguns dels temes més coneguts de Fórmula V ("La playa, el sol, el mar, el cielo y tú", "Hit parade", "Tengo tu amor", "Ayer y hoy", "Cuéntame", "Sólo, sin ti", "Busca un amor", "Tu amor, mi amor", "Cenicienta", "Ahora estoy enamorado"...).


[CAST] Formado en Madrid en 1961, incialmente, como Dick y Los Relámpagos, a partir de 1962 y después de la grabación de su primer EP ("Los Vikingos"), el grupo acortó el nombre y pasó a llamarse Los Relámpagos. Se declaraban admiradores del grupo de rock instrumental Johnny and The Hurricanes y, de hecho, fue el grupo español más parecido en sonoridad y estética a la banda norte-americana. También recibió influencias de The Shadows, Dick Dale and The Del Tones y se conviertió en la banda rival de Los Pekenikes.
Los Relámpagos tenian un estilo propio ya que reinterpretaban clásicos de la música española como Albéniz o Granados y canciones populares con instrumentos modernos (órgano, guitarras y bajo eléctricos y batería), que bailaba el público más joven del momento. "Nit de llampecs" es uno de estos temas, tocado a ritmo de sardana.
Originalmente, Los Relámpagos estaba formado por Pablo Herrero (órgano eléctrico), José Luis Armenteros (guitarra solista), Ignacio Sánchez Campins (guitarra rítmica), Juanjo Sánchez Campins (bajo) y Ricardo López Fuster (batería).
Además de acompañar a Miguel Ríos y Juan Pardo, hacia finales de los sesenta, Pablo Herrero y José Luis Armenteros compusieron y produjeron algunos de los temas más conocidos de Fórmula V ("La playa, el sol, el mar, el cielo y tú", "Hit parade", "Tengo tu amor", "Ayer y hoy", "Cuéntame", "Sólo, sin ti", "Busca un amor", "Tu amor, mi amor", "Cenicienta", "Ahora estoy enamorado"...).


[ENG] The band was formed in 1961 in Madrid as Dick y Los Relámpagos and became Los Relámpagos in 1962. They were influenced by instrumental rock bands as Johnny and The Hurricanes, The Shadows or Dick Dale and The Del Tones. However, Los Relámpagos had their own stile and played Spanish classical music or popular tunes with electric organ, electric gruitars, bass and drums. "Nit de llampecs", for example, is a sardana (Catalan popular music) with a modern rythm.
The band was formed by Pablo Herrero (electric organ), José Luis Armenteros (lead guitar), Ignacio Sánchez Campins (rhythm guitar), Juanjo Sánchez Campins (bass) and Ricardo López Fuster (drums). Los Relámpagos also played with Miguel Ríos y Juan Pardo, and at the end of the Sixties, Pablo Herrero and José Luis Armenteros composed and produced some of the most successful Fórmula V's songs ("La playa, el sol, el mar, el cielo y tú", "Hit parade", "Tengo tu amor", "Ayer y hoy", "Cuéntame", "Sólo, sin ti", "Busca un amor", "Tu amor, mi amor", "Cenicienta", "Ahora estoy enamorado"...).


Dick Dale & The Del Tones, Misirlou (1963)