Els Trons

Els Trons - El que queda de mi.mp3 -

Amb permís de l'amic Phil Musical...

ARTICLES USATS (http://oscardalmau.blogspot.com)

dijous, 14 / maig / 2009

Melodies tronadores

Estar al dia de les novetats que es couen dins l'olla musical catalana és ben senzill. Només cal passar-se de tant en tant pel bloc del Roger Palà, redactor en cap de la revista Enderrock. Es diu “Al darrera la nevera”, aquella zona fosca entre l'electrodomèstic i les rajoles de la cuina on s'acumulen restes prehistòriques que mai sortiran a la llum. “Al darrera la nevera hi ha els tresors més amagats”, cantava el grup Conxita fa uns quants anys. I el Roger, amb bon criteri, s'encarrega de passar-hi sovint l'escombra per descobrir petites joies com la formació que ens ocupa.Si aquesta primavera es presenta plujosa, com seria d'esperar, caldrà parar atenció als llamps i, especialment, als Trons. Són un quartet de Barcelona que acaben de debutar a la sala Sidecar de la Plaça Reial. Una nova proposta que s'emmiralla en antics grups catalans dels anys 60 d'estètica beat i garatge. Els Trons recullen l'herència de formacions com Els Dracs, Els Picapedrers, Eurogrup, Els Corbs, Els 4 Gats, Els Xocs, Els Tres Tambors, The Bonds o Els Drums. Aquests grups van transitar per un corrent de la música popular que bevia dels grups anglosaxons de l'època com els Byrds, els Animals o els Seeds. I aquesta via que avui ja semblava morta, ha sigut ressuscitada per un quartet de joves: Marcel Cavallé (veu i guitarra), Xavi Ribas (baix i veus), Andreu Revilla (bateria) i Marc Argenter, que a banda de tocar la guitarra de 12 cordes, és un dels puntals de la botiga-santuari per als devots del vinil, Wah Wah Records.El seu repertori comprèn una quinzena de versions. Totes de temes originals dels anys seixanta. Ells mateixos adapten al català les lletres d'aquests grups, com va fer en el seu dia gent com Ramon Folch i Camarassa. Ja han autoeditat una maqueta amb cinc temes d'on sobresurt una deliciosa peça dels californians The Music Machine titulada “The people in me” i rebatejada com “El que queda de mi”. Sens dubte, el primer single d'un futur llarga durada.Aquest dissabte els podreu escoltar a l'Espai Jove de l'Eixample (Ali Bei, 120) I després d'aquest concert en vindran molts més. Només és qüestió de temps. Si corre la veu, aquest estiu Els Trons no pararan de tocar i nosaltres de brindar amb bon cava. Ja ho diu el refrany: Si per l'agost se senten trons, els raïms seran bons.

MÚSICA PROGRESSIVA CATALANA/ MÚSICA PROGRESIVA CATALANA/ CATALAN PROGRESSIVE ROCK)

Ones de crom (Ràdio Castellar 90.10 FM/ www.radiocastellar.cat)

Música progressiva catalana

ONES DE CROM

MARIA DEL MAR BONET -- Barcelona, Ariola-Eurodisc (1974).

Edición especial para Caja de Ahorros de Sabadell

Cara A: Vigila el mar (Maria del Mar Bonet - Hilario Camacho)

Cara B: Inici de campana (Bartomeu Rosselló-Pòrcel - Maria del Mar Bonet)

Maria del Mar Bonet

INICI DE CAMPANA
Inici de campana
efímer entre els arbres
- fora porta - de tarda.
La pols dels blats apaga
un or trèmul en punxes
blanquinoses de plana.
L'àmbit vincla i perdura
comiats d'enyorances
d'avui mateix.
Desvari de vies solitàries.
Argila i calç. Finestres
de la casa tancada,
quan torno, d'horabaixa,
girant-me adesiara

JOAN OLIVER RECITA PERE QUART-- Ajuntament de Sabadell - Audivisuals de Sarrià (1986)

Edició, amb motiu de la celebració a Sabadell de la XXXVI Festa Literària de les Lletres Catalanes, del material cedit per Òmnium Cultural. Aquesta gravació, en directe, correspon al recital de Joan Oliver en l'acte de lliurament del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 15 de maig de 1980.

Cara A: Poeta penedit/ El consol/ Contra els intermediaris/ La Companyia de Jesús/ La por/ Veu i paraula/ Una variant.

Cara B: Un poeta departeix amb el seu sòcies/ Notícia de veritat/ Contra el consentiment/ L'hora de les alabances.

Joan Oliver recita Pere Quart

El Price dels Poetes

[CAT] El 25 d'abril de 1970, la sala Gran Price de Barcelona, especialitzada en espectacles de boxa i lluita lliure, va acollir una vetllada completament diferent: el I Festival Popular de Poesia Catalana. La comissió organitzadora va aconseguir-ne el permís administratiu gràcies a una estratègia tan elemental com arriscada: tot es va tramitar a través de la Comissaria de Districte. Quan el Govern Civil de Barcelona va intuir com podia acabar aquell recital, potser ja era massa tard. El Price dels Poetes, nom que es va popularitzar posteriorment, va acollir la representació més important de totes les tendències de la poesia catalana del segle XX (Joan Colomines, Agustí Bartra, Feliu Formosa, Joan Oliver-Pere Quart, Salvador Espriu, Jordi Teixidor, Joan Vinyoli, Rosa Leveroni, Josep Palau i Fabre, Joan Brossa, Gabriel Ferrater, Jordi Sarsanedas, Josep Maria Llompart, Jaume Vidal i Alcover, Xavier Amorós, Joaquim Horta i Francesc Vallverdú). La llista de noms, vista avui dia, converteix aquell recital en un acte mític.

El Price va desbordar les expectatives més optimistes, i es va convertir en un acte d'afirmació poètica, catalana i política, d'afirmació de les llibertats més elementals.

(Extret de Stromboli, abril 1995 - Canal 33)

[CAST] El 25 de abril de 1970, la sala Gran Price de Barcelona, especializada en espectáculos de boxeo y lucha libre, acogió una velada completamente diferente: el I Festival Popular de Poesía Catalana. La comisión organizadora consiguó el permiso administrativo gracias a una estrategia tan elemental como arriesgada: todo se tramitó a través de la Comisaría de Distrito. Cuando el Gobierno Civil de Barcelona intuyó cómo podía acabar aquel recital, quizás ya era demasiado tarde. El Price de los Poetas, nombre que se popularizó posteriormente, acogió la representación más importante de todas las tendencias de la poesía catalana del siglo XX (Joan Colomines, Agustí Bartra, Feliu Formosa, Joan Oliver-Pere Quart, Salvador Espriu, Jordi Teixidor, Joan Vinyoli, Rosa Leveroni, Josep Palau i Fabre, Joan Brossa, Gabriel Ferrater, Jordi Sarsanedas, Josep Maria Llompart, Jaume Vidal i Alcover, Xavier Amorós, Joaquim Horta i Francesc Vallverdú). La lista de nombres, vista en la actualidad, convierte aquel recital en un acto mítico.

El Price desbordó las expectativas más optimistas y se convirtió en un acto de afirmación poética, catalana y política, de afirmación de las libertades más elementales.

(Extraído de Stromboli, abril 1995 - Canal 33)

[ENG] In 1970 (April, 25th), the 1st Popular Festival of Catalan Poetry was celebrated in the Barcelona's Gran Price, a boxing and wrestling hall. It was possible beacuse the organizers used a trick and it was too late when the Franquist government of Barcelona noticed it. The Festival, that was known as Poets's Price some time later, was the most important and wide representation of the 20th Century Catalan poetry (Joan Colomines, Agustí Bartra, Feliu Formosa, Joan Oliver-Pere Quart, Salvador Espriu, Jordi Teixidor, Joan Vinyoli, Rosa Leveroni, Josep Palau i Fabre, Joan Brossa, Gabriel Ferrater, Jordi Sarsanedas, Josep Maria Llompart, Jaume Vidal i Alcover, Xavier Amorós, Joaquim Horta i Francesc Vallverdú).

The Poets's Price exceeded the most optimistic expectations and became a poetical, Catalan and political act of afirmation.

(Extract from Stromboli, April 1995 - Canal 33)

I Festival Popular de la Poesia Catalana - Realització de Pere Portabella

(I Festival Popular de la Poesía Catalana - Realización de Pere Portabella/ 1st Popular Festival of Catalan Poetry - Directed by Pere Portabella)

Part 1: Joan Colomines - Intro/ Agustí Bartra - fragments de Cartell per als murs de la meva pàtria (1969)/ Pere Quart, "Corrandes d'exili" de Saló de tardor (1947)/ Salvador Espriu, XXV de La pell de brau (1960).

Part 2: Joan Brossa, "Poema" d'Els ulls i les orelles del poeta (1961) dins Poemes de seny i cabell / Francesc Vallverdú, "Hivern 1961" de Cada paraula un vidre (1968) dins Poesia (1956-1976) (1976)/ Gabriel Ferrater, "Cançó del gosar poder" de Les dones i els dies (1979) / Joan Oliver - Clausura.