[CAT]: Entre 1964 i 1968 van funcionar Els Tres Tambors, un grup en què trobem els germans Batiste (Jordi i Albert), que després es van fer populars en altres formacions (Ia & Batiste, Màquina, Música Dispersa...) i que en aquells moments tenien poc més de quinze any. "Volíem ser com els Beatles, en contraposició amb els Setze Jutges, que volien ser com Brassens", afirma Jordi Batiste, que recorda que Els Tres Tambors compartien escenari amb la gent de la Nova Cançó de manera regular: "En general els que ens venien a veure era el públic dels Setze Jutges i la majoria ens acceptava bé, tot i que algunes vegades hi havia gent que es queixava".[...]
Més tard, el grup va començar a actuar al marge d'aquest circuit, però no va tenir gaire relació amb les altres bandes de pop en català. "Amb els que vam tenir més relació va ser amb Los Salvajes, que una vegada em van dir que els interessava molt el que fèiem; per mi ells eren la millor banda del moment". Tota la producció d'Els Tres Tambors va ser en català: "Cantar en la nostra llengua ens venia de tradició familiar. El meu pare era de l'Orfeó de Sants i escrivia
peces teatrals en català; cantar en català, doncs, era el més natural." Els 4 Gats [sic] van gravar l'himne El noi dels cabells llargs, la cançó que més ha transcendit en el temps de tots els temes pop compostos als seixanta [...].
(Enderrock, 87 - Gener 2003)
[CAST]: Entre 1964 y 1968 funcionaron Els Tres Tambors, un grupo en el cual se encontraban los hermanos Batiste (Jordi y Albert), que posteriormente se hicieron populares en otras formaciones (Ia & Batiste, Màquina, Música Dispersa...) y que en aquella época tenian poco más de quince años. "Queríamos ser como los Beatles, en contraposición a los Setze Jutge, que querían ser como Brassens", afirma Jordi Batiste, que recuerda que Els Tres Tambors compartían escenario com la gente de la Nova Cançó de forma regular: "En general los que nos venían a ver era el público de los Setze Jutge y la mayoría nos aceptaba sin problema, aunque a veces había alguien que se quejaba." [...]
Más tarde, el grupo empezó a actuar al marge de este circuito, pero no tuvo demasiada relación con las otras banda de pop en catalán. "Con quienes tuvimos mayor relación fue con Los Salvajes, que una vez me dijeron que les interesaba mucho lo que hacíamos; para mi ellos eran la mejor banda del momento". Toda la producció de Els Tres Tambors se hizo en catalán: "Cantar en nuestra lengua nos venía de tradición familiar. Mi padre era del Orfeó de Sants i escribía piezas tetrales en catalán; cantar en catalán, pues, era lo más natural". Los 4 Gats [sic] grabaron el
himno El noi dels cabells llargs (El chico del pelo largo), la canción que más ha transcendido en el tiempo de todos los temas compuestos en los sesenta [...].
(Enderrock, 87 - Enero 2003)
[ENG]: Els Tres Tambors (1964-1968) was a Catalan band formed by Jordi and Albert Batiste, who, in Seventies, were members of another popular bands as Ia & Batiste, Màquina or Música Dispersa. They wanted to be The Beatles while Nova Cançó's artists wanted to be Brassens, although the Setze Jutges's audience accepted them well. Els Tres Tambors had a good relationship with another Barcelona's band: Los Salvajes, who were very intersted in Els Tres Tambors's work. To Jordi Batiste, Los Salvajes were the best band in the moment.
All their songs were sung in Catalan because that was a very natural option for them: it was their culture language and Batiste's father wrote some pieces for theatre in Catalan. Their most well-known song was El noi dels cabells llargs (The boy with long hair), a real Sixties Catalan hymn.
(Enderrock, 87 - January 2003)
JOAN OLIVER RECITA PERE QUART-- Ajuntament de Sabadell - Audivisuals de Sarrià (1986)
