Pau Riba, "Nit de Nadal" (Dioptria, 1970-1971)

Pau Riba/ Rosa Maria Sardà, Per molts anys (20 de desembre de 1983) - TVE-2

 

http://www.pauriba.com/

El ie-ié segons el "Patufet"/ El ye-yé según el "Patufet"/ Sixtie's Pop music by "Patufet"

Patufet. Revista infantil i juvenil (extraordinari d'estiu, 1970)

"Tuset Street: Glòria i Maria Pilar"

a cura d'Àngel Casas

La Glòria i la Maria Pilar [...] són boniques.

La Glòria té un aire tímid, ingenu, que li escau molt bé. Fa la impressió que d'un moment a un altre demanarà una flor o preguntarà per què és groc aquest local. La Maria Pilar és extrovertida. Condueix, toca la guitarra, estudia farmàcia. Possiblement quan la Glòria tingui 19 anys també serà extrovertida. I conduirà i tocarà la guitara i estudiarà farmàcia.

Canten. Separades i cadascuna amb el seu estil i pel seu cantó.

La Glòria acaba de treure el primer disc amb cançons del "folk" americà. Ara prepara cançons de gent d'aquí. No en fa, només les canta.

La Maria Pilar va gravar un disc fa dos anys o tres. Després ho va deixar córrer. Ara, potser esperonada per la seva germana, la Glòria i la Maria Pilar són germanes!, ha gravat el segon. I tothom diu que és tan bo. I tothom diu que les seves cançons són molt interessants. I ara l'han convidada a un festival d'autors-intèrprets que es fa a l'estiu a Polònia.

Ens interessa parlar amb elles perquè són joves i boniques i porten botes, faldilles-pantalons i bruses de colors.

-Sou noies Tuset?

GLÒRIA. - No m'agrada Tuset Street. Prefereixo ser una noia del tipus "Elle". Les noies-Tuset són més agosarades.

PILAR. - No sóc noia-Tuset. Sóc una noia d'ara.

-El freqüenteu Tuset Street?

PILAR.- És un absurd aquest carrer. Ara perquè està de moda, però prefereixo passejar pel carrer de Petritxol.

GLÒRIA. - Preferim.

PILAR. - Tu no copiïs el que jo dic.

GLÒRIA. - No hi venim gaire. Però m'agrada la decoració dels establiments.

PILAR. - Conec gent jove de la Facultat que hi solen venir. Són gent trempada.

Durant la conversa em confonc sovint. Li dic Glòria a la Maria Pilar, i Maria Pilar a la Glòria. Passegem i fem fotografies.

-El color que us agrada.

GLÒRIA.- El negre.

PILAR.- No tinc colors preferits. M'agrada que contrastin: blanc i negre, etc.

-Signe del Zodíac.

GLÒRIA.- Leo.

PILAR.- Aquari.

-Què us agrada ballar?

GLÒRIA.- No ballo.

PILAR.- M'és igual. En una "boite" miro les go-go-girls i procuro imitar-les.

-Un intèrpret important.

GLÒRIA.- Aznavour.

PILAR.- Tom Jones.

-I un d'aquí?

GLÒRIA.- Serrat.

PILAR.- Serrat.

-Parlem de nois.

GLÒRIA.- M'agraden tots amb excepcions.

PILAR.- M'agraden els nois sincers i oberts.

-Parlem de matrimoni.

GLÒRIA.- M'agradaria molt casar-me i tenir fills.

PILAR.- Sí. M'agradaria casar-me. Però no com una finalitat, sinó com un mitjà.-Parlem dels animals.

GLÒRA.- Em fan por.

PILAR.- M'agraden els gossos en fotografies.

-Un llibre.

GLÒRIA.- "Ciutadella", de Cronin.

PILAR.- "El petit príncep".

-Una pel·lícula.

GLÒRIA.- Totes de Charlot.

PILAR.- "Zorba, el grec".

-Quin instrument musical us adradaria saber tocar?

GLÒRIA.- La bateria.

PILAR.- El piano.

-Un àpat.

GLÒRIA.- Arròs.

PILAR.- Pa amb tomàquet i truita de patates.

-Una noia que admireu.

GLÒRIA.- La Pilar.

PILAR.- Una companya de curs. És una noia molt conscient.

-Us agraden els menuts?

GLÒRIA.- Molt.

PILAR.- Una estona.

-Una flor.

GLÒRIA.- Les tulipes.

PILAR.- La margarida.

-Fumeu?

GLÒRIA.- No.

PILAR.- Quan a casa no em veuen.

Tele-Estel, 89 (29 de març de 1968)

Entrevista cortesia de/ Entrevista cortesia de/ By cortesy of C.B.V.

MARIA PILAR

45rpm Vergara 45.362-A (1969)

Cara A: Res ha mort (Maria Pilar Tomàs)
Cara B: Vaig trobar-te (Maria Pilar Tomàs)

Aquest disc és cortesia de/ Este disco es cortesia de/ By cortesy of C.B.V.
Maria Pilar

Get this widget | Track details | eSnips Social DNA

Una antologia doble fa ressaltar l’herència

de l’‘era Zeleste’

• El disc ‘Música laietana. Zeleste’ reuneix 19 gravacions dels anys 70

• L’Orquestra Mirasol, Companyia Elèctrica Dharma i Iceberg, entre la selecció

 

D’esquerra a dreta, Josep Fortuny (Companyia Elèctrica Dharma), Jordi Batiste, Emili Baleriola (Plateria), Manel Joseph (Plateria), Ramon Solé (Tropopausa), Joan Fortuny (Dharma), Xavier Batllès (Mira-sol), Rafael ‘Zarita’ Zaragoza (Secta Sònica), Víctor Cortina (Secta Sònica) i Toni Xuclà. Foto: ricard cugat

JORDI BIANCIOTTO - BARCELONA

La divulgació del microcosmos musical de l’era laietana, als 70, és la missió d’un doble disc que conté 19 gravacions d’artistes de capçalera de l’escena. Un paisatge delimitat al voltant del primer Zeleste, al carrer de l’Argenteria.

Grups com l’Orquestra Mirasol, Secta Sònica, Barcelona Traction, l’Elèctrica Dharma, Esqueixada Sniff, l’Orquestra Plateria i Iceberg, i solistes com Jordi Sabatés, Toni Xuclà i Oriol Tramvia són reivindicats en un disc amb accent pedagògic, dissenyat «perquè les noves generacions es puguin fer una idea del que va ser la música laietana», va apuntar ahir, en la presentació del treball, el periodista Àlex Gómez-Font, autor del llibre Zeleste i la música laietana.

MESTISSATGE PRECOÇ / Un bon nombre d’artistes implicats va assistir a l’acte: Josep i Joan Fortuny, de la Dharma; Jordi Batiste, Toni Xuclà, Manel Joseph (Plateria), Xavier Batllès (Mirasol), Emili Baleriola (Máquina!, Mirasol, Plateria), Oriol Tramvia, Ramon Solé (Tropopausa) i Víctor Cortina i Rafael Zarita Zaragoza (Secta Sònica). Missatge central: la música laietana «va establir unes bases de les quals molta música actual és hereva», va apuntar Xuclà. Manel Joseph, al seu costat, era una mica més explícit: «¡Això del mestissatge actual és una comèdia!». I Josep Fortuny va matisar. «El rock laietà no era un bolet que va sortir del no-res. Nosaltres érem fans de grups anteriors com Máquina! i Smash. Però en aquella època no hi havia fractures generacionals com les que hi ha ara, i que saben greu».

Es tracta, segons Joan-Carles Doval, director de la discogràfica Picap, de «la música més exportable que s’ha fet a Catalunya». Part d’aquest catàleg era del segell Zeleste, encunyat per Edigsa i en què va treballar Gato Pérez. Música que va realçar el paper de les arrels i les fusions: jazz, ritmes llatins, mediterraneïtat. La Dharma va apostar per la cobla. «I alguns no ens ho van perdonar. Ja se sap que la música de cobla està desprestigiada, és un so irritant...», ironitzava Josep Fortuny a aquest diari. «Però el 1977 vam tocar davant 5.000 persones al pavelló del Reial Madrid i en vam deixar 2.000 al carrer».

El Periódico (20/11/2009)

Els Trons

TONY VILAPLANA

Vergara 35.0.055 C (1963)

Cara 1: El teu besar (Joe/Noel/Sherman/ J.Valdés)/ A la teva edat (Rossi/Robifer)

Cara 2: El tangaccio (Mogol/Del Prete/Marchetti)/ Retén la nit (George Garvarentz/Charles Aznavour)

Tony Vilaplana